Dia 1: Filadèlfia i Washington (30 de març de 2012) (I)

De bon matí comencem un tour que ens ha de portar a visitar les principals atraccions turístiques de la costa Est dels EUA. A les vuit del matí ja estem davant del Convention Centre de Filadèlfia esperant (http://www.paconvention.com/). Al cap d’una estona d’espera ens va venir a buscar un noi xinès, en Toni, que seria el nostre guia i ens va portar cap a l’autobús, comandat per un senyor d’origen equatorià i de nom Napoleón! Vam voltar una mica per fora del centre, tot i que no vam poder veure la campana de la llibertat (http://en.wikipedia.org/wiki/Liberty_Bell) ni l’Independence Hall, el lloc a on es va signar la constitució el 1787 (http://en.wikipedia.org/wiki/Independence_Hall ) . Després de la visita llampec, vam pujar a l’autobús i vam fer gairebé dues hores de camí fins arribar a Washington D.C. (district of Columbia) (http://en.wikipedia.org/wiki/Washington,_D.C.). A Washington DC durant el dia hi ha aproximadament un milió de persones treballant, però a la nit només hi ha 20000 que hi dormen. La primera parada a la ciutat va ser al memorial a Thomas Jefferson (http://en.wikipedia.org/wiki/Jefferson_Memorial) , conegut per ser el pare de la pàtria i el tercer president dels Estats Units, el principal redactor del tractat d’Independència (http://en.wikipedia.org/wiki/Thomas_Jefferson). Dins del memorial hi ha una gran estàtua d’aquest senyor. Darrera d’ella s’hi pot observar que hi ha llibres (símbol que va ser fundador de la Universitat de Virginia), monedes (provenia d’una família adinerada). Vam poder passejar una miqueta per allí i també vam observar els cirerers que ja havien perdut les flors dies abans, en el conegut com a Cherry Blossom, del qual fa poques setmanes se n’ha celebrat un festival (http://en.wikipedia.org/wiki/National_Cherry_Blossom_Festival) . 3020 cireres van ser donats per l’ajuntament de Tòquio als Estats Units al 1912 per celebrar l’amistat creixent entre les dues nacions; alhora es reemplaçaven els 2000 arbres que havien mort per una malaltia el 1910. Els arbres van ser plantats als Sakura Park, a Manhattan i al Tidal Basin (West Potomac Park, a on hi ha el memorial a Jefferson). També van fer-nos fotos amb els típics autobusos escolars i seguidament ja vam enfilar per l’Avinguda de Pennsilvània, a on hi ha gran part dels ministeris del govern americà. Al final de l’Avinguda s’hi pot veure el Capitoli ) http://ca.wikipedia.org/wiki/Capitoli_dels_Estats_Units; http://en.wikipedia.org/wiki/United_States_Capitol). Vam arribar allí mentre plovisquejava i davant hi havia una manifestació contra la circumcisió. El Capítol va ser l’edifici més alt de Washington cap als anys 1860. Havia de superar el monument de Washington (http://en.wikipedia.org/wiki/Washington_Monument ) i hi van posar una estàtua, símbol de llibertat. Però encara no era prou alt, així que li van posar a l’estàtua un barret... però ni així... i al final hi van posar una ploma a l’estàtua, de manera que llavors sí que va ser el punt més alt!  Actualment, però està superat per altres monuments (http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_tallest_buildings_in_Washington,_D.C.), entre ells el monument de Washington. A banda i banda de la cúpula central hi ha el Senat i la casa de representats (http://en.wikipedia.org/wiki/United_States_House_of_Representatives), a on hi ha 448 seient permanents (http://en.wikipedia.org/wiki/United_States_Senate) . Si les banderes d’aquests edificis estan hissades, significa que hi ha activitat a l’interior (continuarà).
(La imatge correspon a la zona a on hi ha el City Hall, a Filadèlfia i el vídeo, a les explicacions en xinès del guia...)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol