Dia 5: Nova York i retorn cap a Filadèlfia (3 d’abril de 2012) (II)

Vam anar avançant i vam poder contemplar la majestuositat de la ciutat, fins que vam anar a parar ben a prop de l’Estàtua de la Llibertat. La veritat, però, hauria gaudit molt més del moment si no hagués estat per la mala educació dels xinesos que hi havia al tour, ja que et feien fora literalment a empentes per tal de poder-se posar a les fotos... L'Estàtua de la Llibertat o «Llibertat enllumenant al món» (en anglès Statue of Liberty i Liberty Enlightening the World, respectivament) és un monument, un dels monuments més famosos de Nova York, dels Estats Units i d'arreu del món. Està situada a Nova York, sobre la petita illa de Liberty Island (Illa de la Llibertat), al sud-est de Manhattan, a la desembocadora del riu Hudson i a prop de l'illa Ellis. Va ser un obsequi de França el segle XIX per la celebració del centenari de la independència dels Estats Units i un signe d'amistat entre ambdues nacions, i va ser inaugurada el 28 d'octubre de 1886 amb la presència del president d'aquella època dels Estat Units Grover Cleveland. El monument es va convertir en un símbol de benvinguda als immigrants europeus que cercaven llibertat o oportunitats al nou continent, puix que sovint era el primer que veient després de travessar l'oceà atlàntic, així com un símbol universal de la llibertat. Va ser realitzada per l'escultor Frédéric-Auguste Bartholdi i, l'enginyer francès Gustave Eiffel dissenyà l'estructura interna. L'arquitecte francès Eugène Viollet-le-Duc s'encarregà de l'elecció del coure utilitzat per a la construcció de l'estàtua. El 15 d'octubre de 1924, va ser declarada monument nacional dels Estats Units i el 15 d'octubre del 1965 s'hi afegí l'illa Ellis. L'any 1984, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat, per la UNESCO.  L'any 2005, rebé, ensems amb l'illa Ellis, un total de 4.235.595 visites (continua a http://ca.wikipedia.org/wiki/Est%C3%A0tua_de_la_Llibertat ). Just acabada la visita, la següent parada va ser al museu marítim i aeroespacial, l’Intrepid (http://www.intrepidmuseum.org/). Una vegada allí, vam poder entrar a les entranyes d’un submarí, el Growler (quina complexitat!!!), veure com era la vida a dins (personalment, la vaig trobar molt claustrofòbica) (http://www.intrepidmuseum.org/The-Intrepid-Experience/Exhibits/Growler.aspx) . Tot seguit, la següent parada dins del museu va ser dins del portaavions Intrepid, el que dóna nom al museu, un enorme monstre. Vam passejar per les sales de comandament i la zona d’habitacle dels marines (http://www.intrepidmuseum.org/The-Intrepid-Experience/Exhibits/Gallery-Deck-Third-Deck.aspx) . I per acabar, a la zona a on hi ha diferents avionetes de combat de diferents èpoques (http://www.intrepidmuseum.org/The-Intrepid-Experience/Exhibits/Flight-Deck.aspx). Just abans d’anar a treure el ventre de pena, vam poder veure una exposició amb diferents elements nàutics i espacials; allí, un simpatiquíssim senyor gran ens va ensenyar els trucs de com ho havia de fer un pilot per tal d’aterrar correctament damunt d’un portaavions (http://www.intrepidmuseum.org/The-Intrepid-Experience/Exhibits/Hangar-Deck.aspx). Un cop finalitzada la visita al museu, la furgoneta ens va portar fins a Times Square (http://www.timessquarenyc.org/index.aspx; http://en.wikipedia.org/wiki/Times_Square; , una completa explosió de colors, talment com estar en una pel·lícula. Vaig quedar impressionada de la vida pels carrers, poder ser a Broadway... però només vam tenir 15 minuts per a assaborir-ho... (continuarà)
(La imatge correspon a l’estàtua de la llibertat)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís