Dia 5: Nova York i retorn cap a Filadèlfia (3 d’abril de 2012) (I)

Ben d’hora, com cada dia, ens van venir a buscar. El guia era un noi també xinès, i els companys de viatge una família xinesa molt amable i una altra família sudamericana. Nova York és una ciutat complexa: la ciutat comprèn cinc districtes (boroughs en anglès): Brooklyn, el Bronx, Manhattan, Queens i Staten Island, els quals podrien ser per ells sols una ciutat independent amb més d'un milió d'habitants cada un (excepte Staten Island). A més a més, és l'epicentre de l'àrea Tri-state (que comprèn els estats de Nova Jersey, Nova York i Connecticut) i també de la megalòpoli de BosWash. Molt abans de l'arribada dels primers pobladors europeus, l'àrea que ara ocupa la ciutat de Nova York era habitada per tribus natives com els lenapes, els manahattos, els canarsis i els raritans. Giovanni da Verrazzano va ser el primer explorador europeu que va entrar a la badia de Nova York, el 1524. Va anomenar a la regió "Nouvelle Angoulême" (Nova Angoulême).  A partir del viatge de Henry Hudson, el 1609, l'assentament europeu va començar amb la fundació de la fortificació holandesa per al comerç de pells de Nova Amsterdam (Nieuw Amsterdam) a la colònia de Nova Bèlgica (Nieuw-Nederland), a la punta sud de Manhattan, el 1626.  La primera parada el tour per Nova York (http://ca.wikipedia.org/wiki/Nova_York; http://en.wikipedia.org/wiki/New_York_City)   va ser la Zona Zero, a on hi havia hagut les torres bessones (http://es.wikipedia.org/wiki/World_Trade_Center) a on actualment s’hi estan construint dues noves torres. Per entrar al memorial cal pagar, i a més, estava tancat a l’hora que hi vam anar.  Poc després, el xòfer-guia ens deixà a Wall Street, el centre econòmic del món. Amb fortes mesures de seguretat i molt de luxe, s’hi pot passejar tranquil·lament, però no es pot entrar a la borsa (http://es.wikipedia.org/wiki/Wall_Street), a Manhattan. El carrer és realment estret i deu el seu nom a que el 1652 els colons holandesos hi van construir un mur per a resguardar-se dels atacs dels indis Lenape. Marxant d’allí ens vam poder fer una foto amb un simpatiquíssim guàrdia urbà i tot seguit, la furgo que ens feia de taxi ens va deixar al riu Hudson (http://en.wikipedia.org/wiki/Hudson_River) , des d’on vam agafar un taxi-boat que ens portaria a fer una visita per veure la ciutat des del riu. Només de sortir ja vam veure el pont de Brooklyn (http://ca.wikipedia.org/wiki/Pont_de_Brooklyn) , i el de George Washington (http://en.wikipedia.org/wiki/George_Washington_Bridge) . El pont de Brooklyn uneix Manhattan i Brooklyn i va ser dissenyat per la companyia d’enginyers de John Augustus Roebling. Aquest enginyer no volia que les inclemències del temps impedissin la comunicació per ferri entre els dos barris. Però casualitat de la vida, va morir en una tempesta al ferri (tot i que hi ha altres versions sobre la seva mort...) El seu fill, Washington Roebling en va agafar el relleu, però es va posar malalt. Finalment, amb l’ajuda de la seva dona, Emily Warren, el van acabar construint i ella fou la primera en creuar-lo. Fa 1825 metres de llarg (continuarà)
(La imatge correspon al pont de Brooklyn)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís