Dia 1: Filadèlfia i Washington (30 de març de 2012) (II)

Després de la visita al Capítol, la pròxima parada fou al Museu d’Història Natural de la ciutat (http://en.wikipedia.org/wiki/National_Museum_of_Natural_History) , a on vaig gaudir moltíssim amb les exposicions. M’hi hauria quedat hores i hores... però anàvem amb el temps molt just i de seguida ja vam marxar cap a l’embarcador del riu Potomac (http://en.wikipedia.org/wiki/Potomac_River) , a on vam fer un tour amb vaixell. Tot anant-hi vam passar de nou davant del monument de Washington: un obelisc amb de 169 i escaig metres, en honor al president George Washington. Actualment està tancat al públic a causa de les destrosses que va patir durant el terratrèmol de Virgínia de 2011. Si hom s’hi fixa, s’hi pot veure dos colors de pedra diferents: unes pedres provenen de Maryland i altres de Virgínia! Després de la garbellada amb la barca, la següent parada de l’excursió va ser davant de la Casa Blanca (http://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Blanca ) . Hi ha fortíssimes mesures de seguretat i moltes reixes, així que es pot veure molt petita i des de lluny. El guia ens explicà que hi ha grans búnquers sota i que el cap de defensa decideix segons el dia si el president es mou en helicòpter o bé amb furgoneta, segons a on voli una àliga que deixen anar... El nom es deu a que després d’una batalla contra els britànics, el 1812, es va cremar i  la van repintar posteriorment de blanc. Els americans poden visitar la Casa Blanca gratuïtament després d’una llista d’espera d’aproximadament un any, però si no ets americà, cal pagar uns 300 euros. De camí vam passar davant del ministeri postal, que durant molts anys fou el més ric i actiu dels Estats Units. Després de la visita fugaç a la Casa Blanca, ens vam dirigir cap al memorial Lincoln , a on vam poder veure en la distància el monument de Washington. Estan remodelant el passeig que hi ha entre el monument i el memorial per tal que estigui a punt per a les properes eleccions que es faran al novembre... El monument a Abaham Lincoln (http://ca.wikipedia.org/wiki/Lincoln_Memorial; http://en.wikipedia.org/wiki/Lincoln_Memorial  )  és espectacular. Té 58 escales, de tots colors per tal de representar totes les races homenatgin Lincoln,  que representen l’edat en la qual el president va ser assassinat. (http://ca.wikipedia.org/wiki/Abraham_Lincoln)  A la cúpula es pot veure el nom de tots els estats i la data de fundació, i al mig, un placa commemorativa del lloc a on Martin-Luther King (http://ca.wikipedia.org/wiki/Martin_Luther_King) va fer el seu discurs sobre que havia tingut un somni ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Tinc_un_somni). A banda i banda del memorial hi ha tres parcs-memorial: un dedicat a la Guerra del Vietnam (http://en.wikipedia.org/wiki/Vietnam_Veterans_Memorial) , un altre  a la guerra de Corea (http://en.wikipedia.org/wiki/Korean_War_Veterans_Memorial)  i finalment, un últim a la Segona Guerra Mundial (http://en.wikipedia.org/wiki/National_World_War_II_Memorial). Prop d’aquests memorials hi ha veterans d’aquestes guerres que expliquen històries. Finalment, després de la visita vam pujar al bus i ens vam parar a sopar en un bufet lliure xinès. I per acabar la primera jornada, a dormir en un bonic i acollidor hotelet de carretera...
(La foto correspon a la Casa Blanca)

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Imatge
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Més informació

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Imatge
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida!   UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res.   Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.    
Més informació

Aniversari

Imatge
Avui fa un any que vaig començar a escriure el meu primer post. Han passat moltes coses, la Terra ha girat sobre si mateixa moltes vegades, ha tingut temps de donar una volta a l’astre rei i ja tornem a ser barraques a Girona. Al món ha aparegut una suposada crisi provocada pels grans poder fàctics, malauradament continuen les guerres i encara no s’ha trobat cap solució per la SIDA per exemple. Però durant aquest any també he tingut l’oportunitat de conèixer nous països, noves cultures, nova gent i tenir a la meva gent, als meus amics i amigues, a la meva família al meu costat per viure dia a dia. La vida m’ha regalat moments que perduraran en mi mentre la memòria no em jugui cap mala passada, mentre que la vivència d’altres situacions s’ha perdut, per sort, pel cervell. Escriure diàriament aquí és un plaer, una manera d’alliberar-me de les tensions i compartir les alegries! Gràcies!
Més informació