Dia 1: Filadèlfia i Washington (30 de març de 2012) (II)

Després de la visita al Capítol, la pròxima parada fou al Museu d’Història Natural de la ciutat (http://en.wikipedia.org/wiki/National_Museum_of_Natural_History) , a on vaig gaudir moltíssim amb les exposicions. M’hi hauria quedat hores i hores... però anàvem amb el temps molt just i de seguida ja vam marxar cap a l’embarcador del riu Potomac (http://en.wikipedia.org/wiki/Potomac_River) , a on vam fer un tour amb vaixell. Tot anant-hi vam passar de nou davant del monument de Washington: un obelisc amb de 169 i escaig metres, en honor al president George Washington. Actualment està tancat al públic a causa de les destrosses que va patir durant el terratrèmol de Virgínia de 2011. Si hom s’hi fixa, s’hi pot veure dos colors de pedra diferents: unes pedres provenen de Maryland i altres de Virgínia! Després de la garbellada amb la barca, la següent parada de l’excursió va ser davant de la Casa Blanca (http://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Blanca ) . Hi ha fortíssimes mesures de seguretat i moltes reixes, així que es pot veure molt petita i des de lluny. El guia ens explicà que hi ha grans búnquers sota i que el cap de defensa decideix segons el dia si el president es mou en helicòpter o bé amb furgoneta, segons a on voli una àliga que deixen anar... El nom es deu a que després d’una batalla contra els britànics, el 1812, es va cremar i  la van repintar posteriorment de blanc. Els americans poden visitar la Casa Blanca gratuïtament després d’una llista d’espera d’aproximadament un any, però si no ets americà, cal pagar uns 300 euros. De camí vam passar davant del ministeri postal, que durant molts anys fou el més ric i actiu dels Estats Units. Després de la visita fugaç a la Casa Blanca, ens vam dirigir cap al memorial Lincoln , a on vam poder veure en la distància el monument de Washington. Estan remodelant el passeig que hi ha entre el monument i el memorial per tal que estigui a punt per a les properes eleccions que es faran al novembre... El monument a Abaham Lincoln (http://ca.wikipedia.org/wiki/Lincoln_Memorial; http://en.wikipedia.org/wiki/Lincoln_Memorial  )  és espectacular. Té 58 escales, de tots colors per tal de representar totes les races homenatgin Lincoln,  que representen l’edat en la qual el president va ser assassinat. (http://ca.wikipedia.org/wiki/Abraham_Lincoln)  A la cúpula es pot veure el nom de tots els estats i la data de fundació, i al mig, un placa commemorativa del lloc a on Martin-Luther King (http://ca.wikipedia.org/wiki/Martin_Luther_King) va fer el seu discurs sobre que havia tingut un somni ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Tinc_un_somni). A banda i banda del memorial hi ha tres parcs-memorial: un dedicat a la Guerra del Vietnam (http://en.wikipedia.org/wiki/Vietnam_Veterans_Memorial) , un altre  a la guerra de Corea (http://en.wikipedia.org/wiki/Korean_War_Veterans_Memorial)  i finalment, un últim a la Segona Guerra Mundial (http://en.wikipedia.org/wiki/National_World_War_II_Memorial). Prop d’aquests memorials hi ha veterans d’aquestes guerres que expliquen històries. Finalment, després de la visita vam pujar al bus i ens vam parar a sopar en un bufet lliure xinès. I per acabar la primera jornada, a dormir en un bonic i acollidor hotelet de carretera...

(La foto correspon a la Casa Blanca)