Els boscos bruts

Una cosa que m’ha sorprès desagradablement dels EUA és el nivell de brutícia dels boscos. Pel voltant d’aquest tranquil lloc a on habito temporalment, hi ha un ric entorn natural. Molts boscos han perdut el fullatge i els arbres malden per recuperar l’esplendor ara que arriba la primavera. Tot passejant, hi ha un munt de rierols perduts entre el esquelets arboris i una immensa capa de fulles sota la qual sobresurten tot tipus d’ampolles, plàstics, gots i un llarg etcètera de porqueria. Quan hagi desaparegut el fullatge que de moment mig ho amaga, allí i quedarà un immens abocador. I aquesta trista instantània no només es repeteix en un bosc, sinó que és un fet habitual. Fa molta ràbia quan ni aquí ni a molts altres indrets del món no es cuida la natura, que és la base sobre la qual aguantem la nostra existència. Quan deixarem de ser uns maleducats i maleducades i aprendrem a respectar el nostre entorn? Espero, sincerament, que ben aviat...