Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Sí, tinc al·lèrgia. Per sort, de física només en tinc a un medicament, però d’al·lèrgia moral en tinc molta. Em surten erupcions (encara que no visibles) cada vegada que observo com el poder corromp, com una trona i una poltrona són capaces de fer miques uns ideals. Continuant amb l’al·lèrgia, en tinc als maltractadors que atonyinen les seves parelles fins, en alguns desgraciats casos, a la mort. I també a aquells que per guanyar diners són capaços de trepitjar les persones, de convertir-les en esclaves de les seves ànsies monetàries. Per no parlar de la grandíssima al·lèrgia d’aquells que per tenir un color de pell diferent d’altres persones es creuen superiors a la resta de gent del planeta; i tres quarts del mateix amb els que discriminen les persones per la seva orientació sexual o religiosa. I per no citar aquells/es que maltracten impunement el planeta, la natura, la mare terra. Sí company/es, fa temps que tinc al·lèrgia, que malauradament, no és primaveral, sinó perpètua. A veure si ben aviat el planeta fa un canvi i em pot desaparèixer l’al·lèrgia!
Comentaris