Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Sis anys enrere, en una ciutat de bars, cels i ones, dues ànimes es trobaren. Una vinguda de la bonica comarca de la Selva, l’altre de la pàtria de Víctor Jara. Entre poemes començà una bonica vida comuna que poc després es traslladà a la ciutat de l’Onyar; allí a aquesta trajectòria s’hi va unir en Hamlet. I sí, els anys han anat passant i demà serà un gran dia. Per molt que sigui un tràmit burocràtic, demà serà la festa de l’amor de l’Annita i en Jorge. Gràcies per tots aquests anys d’amistat, poemes i aventures al vostre costat. I que per molts anys ho puguem compartir! Felicitats macos!
Comentaris