Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
El passat cap de setmana es van celebrar eleccions al Parlament europeu. Vaig quedar esgarrifada en veure els resultats: la dreta s’ha imposat clarament a la majoria d’estats que formen part de l’UE. I a Catalunya i a l’Estat espanyol, tupinada i desgavell total amb algunes formacions polítiques. A on és la vertadera democràcia? Torna l’anacronisme, tornen les pors? Bipartidisme a nivell europeu, entre esquerres i dretes. Què passarà amb una Europa dominada per les dretes? Es revifarà el capitalisme salvatge? I els immigrants? I les polítiques socials? Vertaderament, amb els resultats d’aquestes eleccions se’m plantegen uns quants i inquietants interrogants... Aquesta no és la meva Europa, la meva Europa és la de les persones i els pobles lliures! 
Comentaris