Tinc al·lèrgia

Sí, tinc al·lèrgia. Per sort, de física només en tinc a un medicament, però d’al·lèrgia moral en tinc molta. Em surten erupcions (encara que no visibles) cada vegada que observo com el poder corromp, com una trona i una poltrona són capaces de fer miques uns ideals. Continuant amb l’al·lèrgia, en tinc als maltractadors que atonyinen les seves parelles fins, en alguns desgraciats casos, a la mort. I també a aquells que per guanyar diners són capaços de trepitjar les persones, de convertir-les en esclaves de les seves ànsies monetàries. Per no parlar de la grandíssima al·lèrgia d’aquells que per tenir un color de pell diferent d’altres persones es creuen superiors a la resta de gent del planeta; i tres quarts del mateix amb els que discriminen les persones per la seva orientació sexual o religiosa. I per no citar aquells/es que maltracten impunement el planeta, la natura, la mare terra. Sí company/es, fa temps que tinc al·lèrgia, que malauradament, no és primaveral, sinó perpètua. A veure si ben aviat el planeta fa un canvi i em pot desaparèixer l’al·lèrgia!

Comentaris

SrALGÚ ha dit…
cap de setmana d'al.lèrgies... revivint akella nit de la festa de la ratafia...madre... sóc un cas!

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís