La unió d'uns colors

El Barça ha estat tricampió: Copa, Lliga i Champions. L’últim títol va arribar dimecres passat. I a més de l’alegria com a culé que sóc, em va commoure una altra cosa: la unió que poden provocar uns colors. A vegades és difícil de comprendre com un esport pot provocar tanta passió i tantes controvèrsies, però la màgia rau en això no? Que es perdi la racionalitat J. Doncs dimecres passat Girona era la viva imatge de la multiculturalitat: blancs, negres, magrebins, asiàtics cridant a cor que vols “Visca el Barça” (tot i que també m’hauria agradat sentir més vegades darrera d’aquesta frase un “Visca Catalunya”). I lluny d’aquesta terra, a Palestina, malgrat que en llocs separats, uns quants israelians i palestins oblidaren per unes hores les seves disputes i es centraren a celebrar la victòria del F.C. Barcelona. I retornant a la ciutat de l’Onyar, imatges d’infants amb cares espaordides, somriures per a qualsevol fotesa, clàxons sonants i gent celebrant un triplet històric. Tan de bo que aquesta unió que pot arribar a provocar el futbol i uns colors, s’estengués pel planeta i no la separés mai més cap guerra! Visca el Barça i visca Catalunya!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol