Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
El Barça ha estat tricampió: Copa, Lliga i Champions. L’últim títol va arribar dimecres passat. I a més de l’alegria com a culé que sóc, em va commoure una altra cosa: la unió que poden provocar uns colors. A vegades és difícil de comprendre com un esport pot provocar tanta passió i tantes controvèrsies, però la màgia rau en això no? Que es perdi la racionalitat J. Doncs dimecres passat Girona era la viva imatge de la multiculturalitat: blancs, negres, magrebins, asiàtics cridant a cor que vols “Visca el Barça” (tot i que també m’hauria agradat sentir més vegades darrera d’aquesta frase un “Visca Catalunya”). I lluny d’aquesta terra, a Palestina, malgrat que en llocs separats, uns quants israelians i palestins oblidaren per unes hores les seves disputes i es centraren a celebrar la victòria del F.C. Barcelona. I retornant a la ciutat de l’Onyar, imatges d’infants amb cares espaordides, somriures per a qualsevol fotesa, clàxons sonants i gent celebrant un triplet històric. Tan de bo que aquesta unió que pot arribar a provocar el futbol i uns colors, s’estengués pel planeta i no la separés mai més cap guerra! Visca el Barça i visca Catalunya!
Comentaris