Espurnes d'il·lusió

La setmana passada va ser la festa d’un barri de Girona. Música en directe, una plaça plena i ballarusca fins a la matinada. Cervesa per aquí, xarrup de moscatell per allà, gent de diverses procedències unides per una nit de companyonia i gresca. I enmig de tots, un grup de gent disminuïda, entre els quals em vaig fixar amb una noia que cantava a cor que vols la cançó “Més que la meva sang” de Lax’n Busto. Sincerament em vaig emocionar amb la passió i la il·lusió encomanadissa que la noia em va transmetre amb els seus cants i balls.
I per rememorar aquells instants, la cançó (que per cert m’encanta!).
http://www.youtube.com/watch?v=KNwNeA5KCJY

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"