Tot caminant arribem al riu, davant del Douro, a on aprofitem per fer un vermut, com no, amb vi, tot contemplant els vianants passar. Però l’hora de marxar ja s’acosta i decidim anar a dinar en un restaurant un xic allunyat del centre, a on hi ha molta gent oriünda i per un mòdic preu, fem un molt bon dinar. Un dels plats que no manquen a la carta és l’arròs de frango (arròs de pollastre), però no en mengem. Per postres aprofito per engolir formatge amb codony, bastant típic de la zona. Per fer la digestió, retornem cap al hostel a recollir les maletes. De camí fem unes últimes compres: en aquest cas comprem una menja dolça típica, el pastís de nata (que en realitat és de crema) ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Past%C3%A9is_de_nata ) : “ Els pastéis de nata (pastissets de crema) són unes tartetes farcides d'una mena de crema catalana , molt típics de la cuina portuguesa i una de les seves especialitats més conegudes internacionalment. Són originaris de Santa Maria de B
Se’m posen els pèls de punta cada vegada que veig la tupinada que hi ha hagut a l’Iran. Com es poden perdre tants milions de vots i que surti, estranyament guanyadora la candidatura que ja governava? Com és que se silencia a cops de porra les veus dissidents? I les detencions il·legals, així com els morts que han perdut la vida per protestar silenciosament? Com és que les dones es continuen menystenint sense que ningú hi faci res, que tan sols el fet de portar les ungles pintades ja pot ser un fet condemnatori? I l’autoritat eclesiàstica, teòricament neutre en aquestes eleccions, per què es decanta per la candidatura falsament guanyadora? També estan borratxos de poder? I el dret bàsic de manifestació, què se n’ha fet? Democràcia? No! I mentrestant, occident calla. Per què? Moltes preguntes que em fan bullir el cap de ràbia, però malauradament, sense resposta.
Comentaris