Tot caminant arribem al riu, davant del Douro, a on aprofitem per fer un vermut, com no, amb vi, tot contemplant els vianants passar. Però l’hora de marxar ja s’acosta i decidim anar a dinar en un restaurant un xic allunyat del centre, a on hi ha molta gent oriünda i per un mòdic preu, fem un molt bon dinar. Un dels plats que no manquen a la carta és l’arròs de frango (arròs de pollastre), però no en mengem. Per postres aprofito per engolir formatge amb codony, bastant típic de la zona. Per fer la digestió, retornem cap al hostel a recollir les maletes. De camí fem unes últimes compres: en aquest cas comprem una menja dolça típica, el pastís de nata (que en realitat és de crema) ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Past%C3%A9is_de_nata ) : “ Els pastéis de nata (pastissets de crema) són unes tartetes farcides d'una mena de crema catalana , molt típics de la cuina portuguesa i una de les seves especialitats més conegudes internacionalment. Són originaris de Santa Maria de B
Demà ben d’hora al matí, agafaré una avió i... Alemanya! Ja fa gairebé un parell d’anyets que vaig visitar per primera volta aquest país del centre d’Europa, país partit durant una bona colla d’anys després de la finalització de la segona guerra Mundial. Primera estació, Hidelberg, a la vall de riu Neckar, ciutat famosa pel seu imponent castell, cap al sud del país. I després... a l’aventura. Tres dies no donen per molt, però sí per fer un petit tast de la pàtria de Goethe! I quines ganes que en tinc! 
Comentaris