Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Demà ben d’hora al matí, agafaré una avió i... Alemanya! Ja fa gairebé un parell d’anyets que vaig visitar per primera volta aquest país del centre d’Europa, país partit durant una bona colla d’anys després de la finalització de la segona guerra Mundial. Primera estació, Hidelberg, a la vall de riu Neckar, ciutat famosa pel seu imponent castell, cap al sud del país. I després... a l’aventura. Tres dies no donen per molt, però sí per fer un petit tast de la pàtria de Goethe! I quines ganes que en tinc! 
Comentaris