Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Sí aquest diumenge toca nova cita amb les urnes. Aquest cop, per escollir els representants al Parlament Europeu. Sincerament, però, Europa em queda lluny. Hauria de ser un referent per un país que vol ser lliure, però les institucions crec que estan poc properes als ciutadans. I encara més, hi ha una cosa que em fot molt d’Europa: aquest parlament pel qual he d’anar a votar té vetat el català, amb la connivència d’alguns diputats escollits des d’aquest racó de terra, el meu país. Aniré a votar? Diumenge m’ho pensaré... (amb el permís de la ressaca...) 
Comentaris