Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Aquests dies, en retornar al poble d’on sóc oriünda vaig copsant el canvi de color dels camps. Aquell blat que he vist néixer al llarg dels mesos, créixer de color verd esplendorós, s’està convertint en color d’or. La pluja, la mare terra, l’aire, tots han contribuït a transformar els colors. I entre el verd i el groc he pogut observar una bona colla de colors, com ara els grocs i els vermells, per no parlar d’algun blau esgarriat, que han fet companyia als bris de blat mentre anaven creixent. Canvi de colors, final de primavera, inici de l’estiu!
Comentaris