De matinada


De matinada m’he despertat,
ulls entreoberts, un somni latent,
entre la boira del dolç despertar.

De matinada un cos reposant al meu costat,
ritmes compassats a cada respiració,
la més preciosa melodia per un nou dia.

De matinada les òlibes ens esguarden
entre les ombres del bosc,
contemplant la llum de la nit.

De matinada dèbils gotes de rosada,
impregnades de vida,
ens han embolcallat dins del nostre niu.
De matinada, t’he estimat.

Comentaris

Sara ha dit…
Ostres Eva, m'he quedat ben sorpresa d'aquest petit món que tens aquí, entre poemes, contes... quant coneixement, quanta cultura.
Quan per apendre i quan per coneixer...
He estat buscant el poema de les bruixes de la M.M.M i no l'he trobat... creus que me'l podries enviar, n'he llegit alguns de seus i m'han agradat molt.
També m'ha encantat el de: Jo em donaria a qui em volgués.

una abraçada,
Sara

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"