5 anys després

Dissortadament per a la llibertat d’expressió, dimecres fou un dia trist. Va ser el cinquè aniversari del tancament del diari exclusivament en èuscara Egunkaria. 5 anys després, moltes incògnites, molts interrogants, denúncies per maltractaments i cap resposta sobre el perquè d’aquest genocidi cultural. A Catalunya es creà una plataforma de suport a aquest periòdic, es van realitzar molts actes de suport, però malauradament, això no serví de res. Estic cansada, trista que ens tapin la boca sota pretextos terroristes inexistents. Que condemnin els criminals, no aquells que pacíficament lluiten per la llibertat i la cultura. I ahir fou el dia internacional de l’idioma matern; llengua que en molts països queda diluïda per l’acció anorreadora d’un sistema partidista i opressor, que nega els drets bàsics de les persones i dels pobles...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís