Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Dissortadament per a la llibertat d’expressió, dimecres fou un dia trist. Va ser el cinquè aniversari del tancament del diari exclusivament en èuscara Egunkaria. 5 anys després, moltes incògnites, molts interrogants, denúncies per maltractaments i cap resposta sobre el perquè d’aquest genocidi cultural. A Catalunya es creà una plataforma de suport a aquest periòdic, es van realitzar molts actes de suport, però malauradament, això no serví de res. Estic cansada, trista que ens tapin la boca sota pretextos terroristes inexistents. Que condemnin els criminals, no aquells que pacíficament lluiten per la llibertat i la cultura. I ahir fou el dia internacional de l’idioma matern; llengua que en molts països queda diluïda per l’acció anorreadora d’un sistema partidista i opressor, que nega els drets bàsics de les persones i dels pobles... 
Comentaris