Seduïda

Avui per fi m’has seduït entre llençols, em tens atrapada. M’abraces en aquest dolç despertar d’un dia de febrer, com ho has fet tantes altres jorns, tantes altres nits plujoses i nits estrellades. Intento moure’m i no em deixes. El meu peu treu els capcirons dels dits per copsar la tebior de l’aire, però immediatament el fas tornar dintre el niuet que m’has construït. Un imant em manté inerta sobre el coixí, invisiblement unida a tu. Suaument intento desfer-me del teu influx.... ho provaré lliscant poc a poc sota els llençols... però no, em tornes a estirar, em tornes a abraçar, em tornes a fer teva.
Estimada mandra, avui has decidit que et pertanyia, m’has fet la teva presa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís