Eclipsi de lluna

Aquesta matinada, la lluna ha esta eclipsada. De sobte, la seva sinuosa silueta s’ha convertit en una ombra, amagada rere el sol. Ella hi ha continuat lluint, malgrat que el sol no ha deixat contemplar la seva esplendor. De totes maneres l’espectacle i la màgia d’ombres quan els sol i la lluna se sobreposen en un joc de seducció, són impagables. Però avui, assertiva, superba, lluent, entrarà en la seva plenitud. La lluna, la vida, moltes vegades camins paral·lels. La lluna entra en plenitud per tornar a minvar, de la felicitat sembla que decaigui a l’ostracisme, però torna a renàixer fins arribar de nou al zenit. I la vida moltes vegades és un camí de muntanyes, no? Arribem al cim, ens hi podem mantenir, però també relliscar i caure... però les ganes de tornar a sentir l’èxtasi del cim fan que ens aixequem del fang i escalem de nou la muntanya.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís