PPenós

Penós, realment irrisòria, la mania d’un cert partit polític amb les sigles pp (no mereixen ni que em molesti a posar-hi majúscules) amb la llengua catalana (i de retruc basca i gallega). Trist que s’oposin a l’enriquiment cultural de les persones. Ja m’indigna i m’entristeix que vulguin imposar el castellà al meu país, però tot i que creia que amb aquesta gent la meva capacitat d’enuig havia arribat al límit, m’equivocava. Ara han posat al crit al cel perquè a Andalusia s’havia proposat l’ensenyament del català, l’èuscara i el gallec a les eois d’allí, tal i com s’ensenya l’anglès o el francès. Quina ràbia, quin cervell de mosquit (i disculpeu l’afirmació)! Estan negant la llibertat d’ensenyament únicament per un pensament feixista i ranci!
I ja paro perquè cada vegada se m’encén més la sang...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís