Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
A la meva habitació hi tinc unes quantes llunes i estrelles que en la foscor emeten una llum molt especial. Aquest matí, quan m’ha sonat el mòbil i s’ha il·luminat la pantalla, ha desaparegut la màgia de la llum de les llunes i les estrelles. I he pensat que moltes vegades llums artificials m’eclipsen les llums vertaderes de la vida, aquelles realment importants les deixo de racó per llums superficials. I no m’ha agradat aquesta sensació. Si més no, procuraré que les llums més importants siguin les que em guiïn el camí, no aquelles que a vegades no me’l deixen veure amb claredat o bé me’n fan desviar...
Comentaris