Eclipsada

A la meva habitació hi tinc unes quantes llunes i estrelles que en la foscor emeten una llum molt especial. Aquest matí, quan m’ha sonat el mòbil i s’ha il·luminat la pantalla, ha desaparegut la màgia de la llum de les llunes i les estrelles. I he pensat que moltes vegades llums artificials m’eclipsen les llums vertaderes de la vida, aquelles realment importants les deixo de racó per llums superficials. I no m’ha agradat aquesta sensació. Si més no, procuraré que les llums més importants siguin les que em guiïn el camí, no aquelles que a vegades no me’l deixen veure amb claredat o bé me’n fan desviar...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol