Desencís

Desencís de veure que després de tants segles encara no som capaços de viure en pau, d’entendre’ns i de respectar-nos. Desencís i tristesa perquè els errors del passat no han servit per evolucionar. Ràbia per veure com es talla sistemàticament la llibertat d’expressió a tants llocs del planeta (a Euskal Herria, per exemple, ben a prop de casa...). Per què no podem créixer com a persones, com a pobles, per evitar més morts, més guerres, més plors? Per què no som capaços de veure més enllà i comprendre’ns?
Espero que aquest nou dia que fa unes hores que ha començat sigui una primera etapa perquè cada nou jorn que neixi sigui un petit (o gran) pas més cap a un món de comprensió, de somriures i de llibertat. Si més no, tinc la il·lusió que així pugui ser!