En blanc

Sensació de lleugeresa, de deixar que les teves cames flotin, que caminin sense rumb. Tot l’aire que portes dins és el combustible per seguir un camí a voltes molt ben marcat, d'altres tant difús que no saps per a on tirar. Poses la ment en blanc, sàvia però a vegades cruel medicina per buidar-la de pensaments tèrbols i tortuosos. De totes maneres, a vegades potser cal no donar-li aliment perquè acabi digerint el que ja té i excreti la femta que no la deixa respirar... Segurament és un camí per depurar-la perquè quan torni de nou a alimentar-se de tot el que l’envolta, estigui totalment sana i oberta per menjar-se i gaudir la vida. I de tant en tant, com avui, necessito posar-la en blanc.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís