En blanc

Sensació de lleugeresa, de deixar que les teves cames flotin, que caminin sense rumb. Tot l’aire que portes dins és el combustible per seguir un camí a voltes molt ben marcat, d'altres tant difús que no saps per a on tirar. Poses la ment en blanc, sàvia però a vegades cruel medicina per buidar-la de pensaments tèrbols i tortuosos. De totes maneres, a vegades potser cal no donar-li aliment perquè acabi digerint el que ja té i excreti la femta que no la deixa respirar... Segurament és un camí per depurar-la perquè quan torni de nou a alimentar-se de tot el que l’envolta, estigui totalment sana i oberta per menjar-se i gaudir la vida. I de tant en tant, com avui, necessito posar-la en blanc.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Sud est asiàtic 2017: dia 6, tercer dia de visita al Parc Nacional de Mulu (Malàisia) (14 d’agost de 2017) (IX)

Jordània, dia 7: visita a Amman i Jarash ( 3 de gener de 2018) (VII)