Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Sensació de lleugeresa, de deixar que les teves cames flotin, que caminin sense rumb. Tot l’aire que portes dins és el combustible per seguir un camí a voltes molt ben marcat, d'altres tant difús que no saps per a on tirar. Poses la ment en blanc, sàvia però a vegades cruel medicina per buidar-la de pensaments tèrbols i tortuosos. De totes maneres, a vegades potser cal no donar-li aliment perquè acabi digerint el que ja té i excreti la femta que no la deixa respirar... Segurament és un camí per depurar-la perquè quan torni de nou a alimentar-se de tot el que l’envolta, estigui totalment sana i oberta per menjar-se i gaudir la vida. I de tant en tant, com avui, necessito posar-la en blanc.
Comentaris