Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Vaig veure l'Anna per primera vegada el dia de la cabalgata de Reis. Anava acompanyada dels seus pares. Alta, amb una carona molt dolça, però els ulls mirant a l'infinit. Se li va escapar una rialleta quan els seus pares li van dir que estava davant dels reis d'Orient. Aquella nit màgica em va encisar i emocionar el somriure d'aquesta noieta que va a una escola especial. I avui, de camí cap a la feina, he vist un angelet disfressat de dimoniet entremaliat. Era l'Anna. I de nou, tot i la mirada perduda, aquell somriure encantador mentre s'anava mirant la disfressa. Gràcies Anna, per fer-me sentir contenta cada vegada que veig aquest somriure tan franc i transparent!
Comentaris