Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Dies d’emocions a flor de pell. Mirades, somriures, infants que caminen pel carrer somrient innocentment m’emocionen. Divendres 15 de febrer: un llibre a les mans, Bruixa de dol, de la Maria-Mercè Marçal; el meus peus que avancen pels carrers, d’esma, mentre les mans em tremolen i els ulls se m’omplen d’emoció, tendresa, màgia a gairebé cada poema. El mateix dia, a la nit, a la Mirona, Cesk Freixas presentant el seu nou disc, El camí cap a nosaltres, de nou dolça sensació, una escalfor que neix de la panxa i s’escampa per tot el cos. Melodies que entren endins, pensaments i somnis que espero que ben aviat esdevinguin realitat, dolços records del passat que anhelo que siguin visions de futur... 
Comentaris