Jordània, dia 4: visita a Petra, un somni fet realitat (31 de desembre de 2017) (i XIX)


Anem caminant i passem per damunt del paviment construït pel romans, al costat del qual s’estenien els grans temples i que es coneix com a carrer de les columnes (any 106 dC, aproximadament; http://www.visitpetra.jo/DetailsPage/VisitPetra/LocationsInPetraDetailsEn.aspx?PID=15) . També hi ha el patró romà de Cardo Maximus i Decumanus. Segons sembla per excavacions arqueològiques, les columnes estaven recobertes de marbre i donaven accés a les botigues de sota els pòrtics. A un costat també hi ha una mena de canalització que devia portar aigua a la zona, ja que sembla que hi havia grans jardins amb palmeres i tot. Del Palau Reial en queda ben poc, a l’igual que de la zona del mercat i dels banys nabateus.
Continuem contemplant el bell paisatge arqueològic i ens parem un moment a visitar el Gran Temple i el Mercat Superior, però sobretot fem esment en el gran Temple, del qual hi ha dues plantes (tèmenos (https://ca.wikipedia.org/wiki/T%C3%A8menos ) ) i que, pel que sembla, comunicava amb el Mercat Superior (https://serturista.com/jordania/el-gran-templo-de-petra/; http://www.elenciclopedista.com.ar/el-gran-templo-de-petra/; https://www.brown.edu/Departments/Joukowsky_Institute/Petra/temple/temple.html; http://www.visitpetra.jo/DetailsPage/VisitPetra/LocationsInPetraDetailsEn.aspx?PID=17 ).
Tampoc fa tants i tants anys que es va començar a excavar, per allà els volts del 1993. Per modernes tècniques aplicades a l’arqueologia s’ha pogut determinar que per sota hi ha havia una complexa xarxa de canalitzacions per tal de poder aprofitar l’aigua. Aquest gran temple, de forma hexagonal, es va construir pels volts del s I aC, i malgrat que va resultar molt malmès per un terratrèmol, va ser de nou usat durant el període bizantí (https://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_Bizant%C3%AD ). Pujant les escales s’arriba al tèmenos inferior i si se’n pugen unes altres, s’arriba al superior, més sagrat i envoltat per quatre imponents columnes a l’entrada. Al mig del tèmenos superior hi ha un petit teatre en miniatura. També és curiós observar que els capitells d’algunes columnes tenen forma d’elefant.
Com que tenim pressa, però, no parem gaire esment, i no per falta de ganes, a altres estructures com ara el Qasr al-Bint, el nimfeu o al temple alat del Lleons.
Nosaltres accelerem el pas, ja que volem anar a contemplar el Tresor de Petra des d’un mirador. Per poder-ho fer, amb la panxa plena, que encara ho fa més complicat, comencem a pujar escales. Anem pujant muntanya durant una bona estona i ens creuem amb els germans Marta i Fidel, que ja en tornen. Finalment, seguint les indicacions, i fent aturades per poder contemplar la bellesa del paisatge, arribem al lloc amb vistes espectaculars. És una tenda amb tres beduïns, que ofereixen un te i te’l pots prendre tot contemplant el tresor des d’una perspectiva inimaginable. Mentre hi som, arriben la Isabel i en Jordi, amb qui compartim xerrada i contemplació d’aquesta meravella.
Avui és el darrer dia de l’any i les hores de sol sembla que comencen a finir, de manera que marxem per on hem tornat, tot i que els simpàtics beduïns ens ofereixen anar per un camí més curt a canvi d’uns dinars. Però en Moha ja ens ha advertit que en ho proposarien i que no acceptéssim, ja que el camí pel qual et menen és perillós. Així doncs, amb el Tresor a la retina, marxem, tot fent petar la xerrada amb la Isabel i en Jordi. Desfem el camí, tornem a passar per davant de les tombes reials i del tresor, mentre es van ponent el sol. Tornem a passar pel Siq i ja arribem a la porta d’entrada, tot fent alguna ullada a la ciutat amagada que deixem al darrere. La conversa és molt animada i sobre molts temes; de fet, ni ens adonem que ja hem sortit del recinte. Ens acomiadem i quedem en què ens comunicarem per si finalment fem quelcom per la nit de cap d’any, ja que dormim en hotels diferents. Un cop al nostre, el que més abelleix és fer una cervesa per rememorar i degustar el que hem vist i viscut avui. Els companys de viatge que estan a altres hotels ens comuniquen els plans pel vespre, però estem cansats i ho declinem. Una dutxa sembla que ha de servir per recuperar una mica de forces, però el que em provoca és que faci un capcinada abans de sopar; això sí que em servirà per tal de poder aguantar fins fer les “campanades” en hora jordana.
Baixem a sopar al bufet de l’hotel, avui una mica més complert i del que destaco les pastes dolces. Fins i tot han decorat un miqueta el restaurant amb globus.
Ens asseiem amb la resta d’espanyols que s’allotgen al mateix hotel, el matrimoni amb quatre fills, una parella i la noia basca. Ells sí que aprofiten per sortir i van ben guarnits per a l’ocasió. Nosaltres optem per baixar al bar i prendre una parell de cerveses de Jordània, la Petra (que ofereix diferents graduacions alcohòliques)  (https://en.wikipedia.org/wiki/Beer_in_Jordan; https://www.facebook.com/PetraBeerJordan/ ), abans de pujar a l’habitació, i amb els raïms portats de casa, improvisar unes campanades. No tinc ni temps de pair els raïms que ja dormo profundament, segurament somniant amb Petra i els seus secrets...
(La fotografia és dels camells que hi ha per Petra)




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís