Jordània, dia 3: de la mar Morta a Petra passant per la Petita Petra (30 de desembre de 2017) (XXXIV)


Altres croades
El 1208, en un context i en un territori molt diferents, el papa Innocenci III va proclamar una croada contra els albigesos, una secta religiosa, al sud de França. La consegüent croada va ésser la primera que va tindre lloc a l'Europa Occidental. Va durar des del 1209 fins al 1229 i va causar un gran vessament de sang.
·         Croada contra els càtars (1209-1229): La croada contra els càtars va ser cridada el 1209 per Innocenci III amb la intenció d'eliminar els heretges càtars d'Occitània. El conflicte s'estengué durant dècades i va tenir més a veure amb l'extensió del domini francès sobre Occitània que per combatre l'heretgia. Al final del conflicte, amb la intervenció de la Inquisició, els càtars van ser exterminats, culminant amb la darrera la mort d'un perfecte a la foguera, Guillem de Belibasta el 1322.
·         Segona Croada Sueca (1248-1249) en la que Suècia es va annexar Finlàndia.[cal citació]

Conseqüències de les croades

La fi dels principats llatins d'Orient no va posar fi als esforços dels croats, però la resposta dels reis europeus i de la noblesa a noves convocatòries de croades va ser feble, i les posteriors expedicions es van dur a terme sense cap èxit. Dos segles de croades havien deixat poca empremta a Síria i Palestina, llevat de nombroses esglésies, fortificacions i una sèrie d'impressionants castells, com els de Marqab (a la costa de Síria), Mont-real (a la Transjordània), el krak dels Cavallers (a prop de Trípoli) i Monfort (prop de Haifa, a Israel). Els efectes de les croades es van deixar sentir principalment a Europa, no pas al Pròxim Orient. Els croats havien apuntalat el comerç de les ciutats italianes, havien generat un interès per l'exploració de l'Orient i havien establert mercats comercials de certa importància. Els experiments del papat i dels monarques europeus per obtindre els recursos monetaris per finançar les croades van conduir al desenvolupament de sistemes d'impostos directes de tipus general, els quals van tindre conseqüències a llarg termini per a l'estructura fiscal dels estats europeus. Encara que els estats llatins a l'Orient van tindre una curta vida, l'experiència dels croats va establir uns mecanismes que generacions posteriors d'europeus emprarien i millorarien amb l'objectiu de colonitzar els territoris descoberts pels exploradors dels segles XV i XVI.
Per completar la informació, a la Lonley Planet també hi ha informació sobre el castell de Shobak (segons la font, s’escriu de diferents maneres...). Abans aquest castell s’anomenava de Mons Realis i fou construït pel rei croat Balduí I el 1115. El lloc va repel·lir molts atacs de l’exèrcit de Saladí, però finalment va ser conquerit el 1189. Al s. XIV el van ocupar els mamelucs.
Un cop s’hi arriba, es poden veure pous a mà esquerra i també es pot baixar a l’església i es pot contemplar el baptisteri. També hi ha un passadís que té 375 escalons que menen a una deu d’aigua subterrània, i per accedir-hi, cal llanterna.
També es pot contemplar la presó i la torre de l’homenatge. A més, també en algunes parets es poden veure inscripcions alcoràniques, possiblement de l’època de Saladí.  Finalment, entre altres coses, sota l’església també hi ha catacumbes, a on hi ha làpides islàmiques, talles cristianes i el suposat tron de Saladí.
Hi passegem una estona i després, tot xino-xano, baixem ja cap a la recepció de la fortalesa. Allí hi ha un senyor que ven regals. Li comprem un parell de mocadors jordans, un xic diferents als palestins i als beduïns: els jordans són vermells i blancs, els palestins negres i grisos, mentre que els beduïns tenen diverses coloraines. A més, el bon home també explica com s’han de col·locar, depenent del temps: si fa bon temps, el mocador es posa al coll embolicat, mentre si fa vent i tempesta de sorra es col·loca al cap. Els homes, a més, a vegades es col·loquen una espècie d’anelles per ajustar-se el mocador.
Amb tot, ja és tard i marxem de nou. Encara ens queda una darrera parada: la petita Petra. Per arribar-hi, enfilem una carretera de corbes, però el paisatge que s’hi veu és espectacular: muntanyes amb formes molt rares, molt erosionades, que recorden, tal i com diu el mateix guia, a Montserrat. També, per aguantar l’estona que falta fins que sopem, ens ofereix unes delicioses galetes de sèsam. Quedo corpresa de la bellesa del paisatge. I quan arribem a Petra, encara més amb les formes esculpides a la roca, una roca tova. El primer que veiem és una mena de porta, que sembla l’entrada d’un temple, amb columnes dòriques. En realitat el guia ens diu que és una tomba...
Caminem una miqueta més i passem per un petit i estret sender de 60m, que deixa al descobert una altra roca treballada: de nou, una mena de porta com de temple. Per allí també hi ha cinc nois beduïns que ens fan uns càntics i uns balls, pels quals demanen propina. Ens enfilem a aquesta mena de temple, que en realitat no se sap què és, però té una peculiaritat: té el sostre pintat, fet inusual a Petra. Al sostre hi ha pintats gotims de raïm, fulles de parra, safirs, cupidos... tot sembla apuntar que el lloc és en honor a Bacus/Dionís, déu del vi, però el guia no ho confirma ni ho desmenteix. Per arribar a contemplar els murals, la veritat és que hem hagut de remuntar una mica la roca polida i baixar és un xic perillós. De fet, la gent més gran de l’expedició, com una senyora catalana de més de 85 anys, la senyora Montserrat, ja no ha pujat.
També per la zona hi contemplem altres construccions dins de la roca, que segons els arqueòlegs, havien correspost a diferents tipus de botigues. Quan la civilització nabateu, la que va colonitzar la zona durant anys i va desaparèixer, es va esfumar, els que hi van anar a viure més tard, van fer foc dins les construccions de pedra, de manera que els interiors estan ben ennegrits.
Pel que fa a la petita Petra, a internet es conta el següent (https://en.wikipedia.org/wiki/Little_Petra; ):” Little Petra (Arabicالبتراء الصغيرة‎, al-batrā aṣ-ṣaġïra), also known as Siq al-Barid (Arabicسيق البريد‎, literally "the cold canyon") is an archaeological site located north of Petra and the town of Wadi Musa in the Ma'an Governorate of Jordan. Like Petra, it is a Nabataean site, with buildings carved into the walls of the sandstone canyons. As its name suggests, it is much smaller, consisting of three wider open areas connected by a 450-metre (1,480 ft) canyon. It is part of the Petra Archeological Park, though accessed separately, and included in Petra's inscription as a UNESCOWorld Heritage Site. It is often visited by tourists in conjunction with Petra itself, since it is free and usually less crowded.
Like Petra, it was probably built during the height of Nabataean influence during the 1st century C.E. While the purpose of some of the buildings is not clear, archaeologists believe that the whole complex was a suburb of Petra, the Nabatean capital, meant to house visiting traders on the Silk Road. After the decline of the Nabataeans, it fell vacant, used only by Bedouin nomads, for centuries. Along with neighboring Beidha, Little Petra was excavated in the later 20th century by Diana Kirkbride and Brian Byrd.
(Continuarà)
(La imatge és del capvespre a la ciutat perduda de Petra)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís