Jordània, dia 4: visita a Petra, un somni fet realitat (31 de desembre de 2017) (VI)

En Mohamed ens fa adonar un lloc a on hi havia tombes, i es veu que hi havia inscripcions en nabateu i en grec. La roca del lloc és de gres, un tipus de roca que es caracteritza (https://ca.wikipedia.org/wiki/Gres) per  ser “una roca sedimentària detrítica de color variable, que conté clasts de la mida de la sorra. Després de la lutita, és la roca sedimentària més abundant i arriba a ser fins a la cinquena part de les roques.

Aquesta es forma per una sorra cimentada amb materials generalment calcaris, silicis, ferruginosos, glauconítics, guixencs, argilosos o bituminosos. Les dimensions dels grans són com els de la sorra, i estan units per un ciment de natura variable que en condiciona la porositat, la duresa, la densitat i la resistència a l'erosió. La majoria dels grans són de quars, però també hi ha feldespats i mica, com també d'altres minerals. També pot contenir corall.

Els grans són gruixuts, fins o mitjans, ben rodons, de mida compresa entre 2 mm i 1/16 mm.

Les pedres arenoses verdes o glauconítiques contenen un alt percentatge del mineral glauconita. L'arcosa és una varietat de pedra arenosa en la que el feldespat és el mineral dominant a més del quars.

El color varia del blanc, en el cas de les pedres arenoses constituïdes virtualment per quars pur, a gairebé negre, en el cas de les pedres arenoses ferro-magnesianes.

Les pedres arenoses figuren entre les roques consolidades més poroses. Segons la mida i/o la disposició dels espais buits o porus, les pedres arenoses mostren diversos graus de permeabilitat.

Les pedres arenoses de bona qualitat són duradores. La roca té una bona resistència al foc i, en això, és superior a la major part de les roques emprades per la construcció. A les Illes Balears, des de temps històrics, s'utilitzen diverses varietats locals de pedres arenoses conegudes com a marès.

També històricament era un material molt utilitzat per la fabricació de rodes de molins i moles abrasives. El gres del tipus Navajo sandstoneha originat paisatges espectaculars visitat pels turistes com la formació Antelope Canyon a Arizona.”

A la zona es creu que hi ha 8 deus i els nabateus van ser un grans enginyers per canalitzar la poca aigua que hi ha al desert. Van fer ponts i dics per contenir i aprofitar l’aigua, a més de preses. De fet, en tot el Siq o sender, a banda i banda, s’hi veuen canals que portaven aigua. Un, a mà esquerra, sembla que estava descobert, mentre que el de la dreta, estava canalitzat dins de ceràmica, fet que encara es pot observar. De fet, en alguns estudis experimentals s’ha determinat que l’angle d’inclinació d’aquestes canalitzacions és de 4º, el suficient per tal que l’aigua flueixi sense fer malbé les canalitzacions ni col·lapsar.

Continuem mica en mica i ens parem en una zona a on s’observa que els nabateus, els pares d’aquesta civilització que va fer la meravella de Petra. Ells ja coneixien la importància de l’aigua, de manera que la van canalitzar i van fer un pont que permetia emmagatzemar-la en èpoques de sequera. Petra és un lloc perillós quan plou molt, ja que s’inunda fàcilment. Fins i tot el guia ens explica que hi van morir uns turistes francesos ofegats fa uns anys.

Continuem i ja entrem a la zona del sender, que fa 1200 metres de llarg; en el seu punt més ample en fa 25, mentre que en el més estret, 3. A banda i banda estem colgats per muntanyes amb formes increïbles que tenen vetes de diferents colors, per l’oxidació del sofre, del ferro....Les parets del sender són altíssimes, de 200m d’alçada.

A mesura que ens anem movent, sempre tenint en compte les calesses de cavalls que van a tota hòstia, el guia ens va aturant i explicant més coses. En algun punt, també, es pot arribar a observar el paviment original d’aquest màgic sender. També en diversos llocs del Siq s’hi veuen camins secundaris tancats, que funcionaven com una mena de preses per emmagatzemar aigua.

Ens fa notar que en una de les parets, a costat d’una figuera, hi ha una tomba, mentre que al davant, a l’altre costat, hi ha esculpida la figura d’un home i també de camells. Es veuen els seus peus i també s’intueix els  peücs del camell i la gepa. Segons ens explica, com que està a davant significa que torna a Petra, mentre que en una altra figura propera, és al revés, de manera que es menen els camells fora de la ciutat.

També ens fa notar llocs a on hi ha escultures referents a un déu, el déu Dushara (https://en.wikipedia.org/wiki/Dushara ) i alguna de les deesses dels nabateus, Al-ʻUzzā (https://en.wikipedia.org/wiki/Al-%E2%80%98Uzz%C3%A1; https://ca.wikipedia.org/wiki/Al-Uzza), Al-Lat (https://en.wikipedia.org/wiki/Al-Lat; ) i

Manāt (https://en.wikipedia.org/wiki/Man%C4%81t; https://ca.wikipedia.org/wiki/Manat_(mitologia) ); segurament la deessa del Siq és Al-Uzza, deessa de la fertilitat. En un principi els seus déus s’esculpien sense boca, ja que es creia que no es podia parlar amb els déus. De totes maneres, però, això va canviar amb els anys.  Prop d’aquesta representació del déu, hi ha una porta i sembla que correspondria a un lloc a on hi podia entrar la persona que cuidava la figura del déu o bé es dedicava al sacrifici d’animals. També hi ha llocs per cremar encens.

També mentre anem escoltant les explicacions, passen dos membres de la guàrdia beduïna, que van amb túnica llarga.

En un lloc hi ha com un recer que sembla que s’usava per poder contemplar una imatge i retre-li homenatge. Això ha fet pensar als arqueòlegs que el camí principal d’entrada a Petra també era un camí sagrat.

La majoria de tombes que hi ha a Petra no tenen inscripcions sobre a qui pertanyen, però l’única que es conserva amb nom és la de Sabinos Alexandros, un càrrec romà establert a Petra i que va voler ser enterrat com els nabateus.

Estudis recents a Petra i altres poblats nabateus del desert també indiquen que les dones tenien un pes molt important a la societat nabatea i elles podien fer construir tombes.

Amb tot, en Mohamed ens fa posar en un lloc... i entremig de les corbes que fan les roques s’hi entreveu el tresor de Petra. En aquest moment, una intensa emoció em puja per les galtes, com a molta gent de l’heterogeni grup que formem.

I de sobte: el tresor de Petra. Una immensa façana enmig de la pedra, perfectament esculpida, amb influències romanes, perses, gregues, etc.

El guia ens explica que Petra sempre havia estat coneguda pels habitants de la zona, que ho preservaven com a un secret.

(Continuarà)
(La imatge és d'un fòssil a Petra)