Jordània, dia 4: visita a Petra, un somni fet realitat (31 de desembre de 2017) (VII)

Pel que fa al tresor (Al-Khazneh) es conta a viquipèdia el següent (https://ca.wikipedia.org/wiki/Al-Khazneh ):” Al-Khazneh —en àrab الخزنة, literalment «el Tresor»— és la primera construcció de certa entitat que troba el viatger quan emergeix del Siq, el congost d'1,5 km que cal recórrer per arribar a la ciutat amagada de Petra, a Jordània. Al-Khazneh, de 40 m d'alçada per 28 m d'amplada, va ser construït probablement al segle I aC pel rei nabateu Aretes III. El seu disseny no té precedents a Petra, de manera que és probable que fos excavat a la roca per constructors hel·lenístics del Pròxim Orient, barrejant el seu propi estil amb el nabateu.

Malgrat el seu nom, 'el Tresor', no té cap relació amb aquest nom, ja que podria haver sigut un temple o una tomba reial, però el saqueig realitzat pels beduïns durant els segles precedents al seu descobriment per part de l'arqueologia impedeixen saber del cert la seva utilització. No obstant això, els beduïns creien que els pirates havien amagat un important tresor faraònic al tholos, la cúpula en forma d'urna gegant que hi ha a la glorieta central del segon nivell, i li van donar el seu nom per això. Els trets realitzats pels beduïns contra l'urna es poden apreciar a simple vista des de baix. Una altra història explica que van ser els otomans que van disparar contra l'urna en creure que els beduïns hi havien amagat el fruit dels seus saquejos.

El rierol que recorria el Siq i desembocava a la plaça que hi ha davant del tresor va ser desviat al segle XIX per facilitar l'arribada dels turistes.

La façana té dos nivells, l'inferior, de 12 m d'alçada, està decorat amb sis columnes que suporten un frontó, i als costats hi ha relleus escultòrics mal conservats que guarden l'entrada. Es creu que representen Càstor i Pòl·lux, fills de Zeus. Després de la porta hi ha una sala buida d'uns dotze metres quadrats i una mena de buit en el sòl per als rituals en honor dels déus locals, Al·lat, Al-Uzza i Duixara. En el segon nivell hi ha representades tres falses glorietes amb sis columnes frontals. Les glorietes laterals són quadrades i tenen un sostre en forma de frontó inclinat cap als costats, i la central és rodona, sobre aquesta hi ha l'urna i la figura d'una àguila que simbolitza una deïtat masculina nabatea. A les parets sense excavar de les falses glorietes hi ha relleus. A la part central, davant, hi ha la figura de la deessa de la fertilitat de Petra, coneguda com Al-Uzza, associada a Isis.

L'any 2003 es va descobrir una planta inferior davant del Tresor, a uns 6 metres de profunditat, que podria formar part de la Petra submergida pels sediments que encara cal excavar. Conté diverses tombes.”

La façana del tresor de Petra és una barreja d’elements hel·lenístics i d’altres cultures.

Hi ha sis columnes amb capitells florals, d’inspiració coríntia,  i també, arran de terra, hi ha figures que es creu que corresponen als fills de Zeus. Més amunt hi ha fins i tot victòries alades i quatre personatges desconeguts. La figura central de l’entrada dóna lloc a moltes especulacions: si és a deessa egípcia Isis, la nabatea Al-Uzza o bé també s’especula amb que vulgui representar a la deessa grega Tique, la deessa de la fortuna.

També s’hi contemplen escultures d’àligues, un xic erosionades, per bé que el lloc està bastant ben resguardat de les pluges, gràcies a un gran treball d’enginyeria. També hi ha esculpits lleons alats, que són d’influència persa

Als costats del tresor hi ha una mena de forats que sembla que servien per fer de bastida fer esculpir a la pedra. Segons estudis de no fa gaire temps, els nabateus pujaven fins a la part superior del lloc a on es vol construir la tomba. Feien unes petites incisions a la paret i muntaven una mena de bastida petita i provisional (cal tenir em compte que no hi havia gaire fusta al desert per fer bastides grans). A mesura que anaven esculpint, la pròpia runa de la paret s’acumulava, de manera que actuava com a bastida natural per enfilar-se, de manera que no calia ja muntar-ne més.

També se’ns conta que els habitants de la zona creien que hi havia un tresor amagat en una de les “urnes” tallades a la pedra, amagat per un faraó egipci mentre perseguia els israelites , però malgrat que ho van fer malbé tot, no van trobar res (són notables les marques de bala a l’urna).

A dins de la tomba no s’hi pot entrar. Segons conten, aquesta tomba es va fer pel rei nabateu Aretes III (https://en.wikipedia.org/wiki/Aretas_III; https://ca.wikipedia.org/wiki/Aretes_III_Filohel%C2%B7len ), sobre el qual es conta que “Aretes III Filohel·len —en àrab al-Hàrith; en grec Αρέτας; en llatí Aretas— fou un rei nabateu d'Aràbia Pètria (87 aC-62 aC), coetani del rei de Judea Alexandre Janeu. Va conquerir Damasc el 85 aC, suposadament convidat pels seus habitants. Abans del 65 aC Hircà de Judea va fugir a la cort d'Aretes, que aquell mateix any va envair Judea per reposar-lo al tron i va assetjar Jerusalem, però Aristòbul va aconseguir la intervenció dels romans (els llegats de Pompeu Magne, Escaure i Gabini) que el van obligar a retirar-se. Convertida Síria en província, Pompeu es va dirigir contra Aretes (64 aC) que es va sotmetre a Roma temporalment. Després de la sortida de Pompeu de Judea, el seu llegat Escaure, va continuar la lluita contra Aretes, altre cop hostil, però no va aconseguir arribar a la seva capital Petra, si bé va saquejar el país i el rei nabateu va haver de pagar un tribut de 300 talents. Altres comandants romans van prosseguir la lluita contra Aretes i els seus successors però el regne va romandre fins que fou conquerit per Trajà el 106. Aretes va morir el 62 aC i en morir encara conservava Damasc.”

Dins hi ha una cambra quadrada i una al fons. Però excavacions per sota, el 2003,  també van determinar que a sota hi ha tombes fúnebres, a 4 metres de profunditat, per bé que no  es pot visitar; és més, hom ni s’imagina que ho està trepitjant mentre contempla la façana del tresor, que fa uns 43m d’alçada per 43 d’amplada.

És espectacular. Ho miro, ho admiro, ho torno a mirar. La gent no para de fer-s’hi fotografies. Hi ha els gitanos, que van vestits com Jack Sparrow i ofereixen vendre quincalla o bé qualsevol cosa. Mica en mica, quan aconseguim que tot el grup es cohesioni una mica, continuem amb l’excursió. El guia ens para davant de... i ens explica algunes coses més, com ara que a Petra hi ha més de 3000 tombes, algunes registrades i altres no. En moltes d’elles també s’hi aprecien escales excavades, per pujar cap al cel.

El cel s’està ennegrint i la temperatura ha baixat per moments. Fa un aire molt fred, tallant...i per combatre-ho ens parem un moment a fer un te ben calent en una de les parades que coneix el guia. Ens porten a una mena de cova, a on el prenem tranquil·lament i continuo parlant bastanta estona amb el matrimoni osonenc i gent de la resta del grup

Quan sortim, continuem caminant. La primera parada després de la pausa la fem davant de l’amfiteatre. No és un amfiteatre qualsevol, sinó que ha estat tallat a la mateixa pedra i es va esculpir sota la dominació romana; tenia en principi capacitat per unes 2000-2500 persones i està molt ben conservat; quan hi va haver la dominació romana, es va ampliar fins a poder rebre uns 8500 espectadors. Pel que sembla, es van haver de seccionar tombes per tal de poder-lo fer més gran. El terratrèmol del 363 dC el va malmetre molt i part de les runes es van usar per fer altres edificis.

(Continuarà)
(La imatge és de nou, del Monestir de Petra)