Jordània, dia 3: de la mar Morta a Petra passant per la Petita Petra (30 de desembre de 2017) (XXVIII)


Kalām

El ʿilm al-kalām és la disciplina o ciència islàmica que recerca el coneixement teològic a través de la dialèctica, és a dir, utilitzant el debat i l'argumentació propis a la filosofia.

Aixarisme

L'escola aixarita va ser fundada al segle X en reacció al pensament mutazilita. Pels aixarites, la comprensió de la natura real i de les característiques de Déu estan fora de l'abast de la raó humana. Aquesta escola va influir dràsticament en el canvi d'orientació de l'islam en posar les bases que van permetre "tancar la porta a l'ijtihad" segles més tard, sota l'Imperi otomà.

Maturidisme

El maturidisme (segle X) és una variant de l'escola aixarita basada en la teologia d'Abu-Mansur al-Maturidí. Les dues escoles difereixen sobre la natura de la fe i el valor de la raóhumana: pels maturidites, la fe (iman) no augmenta ni disminueix sinó que roman estàtica; només la pietat (taqwa) pot augmentar o disminuir. Els aixarites, en canvi, consideren que la fe fa pot augmentar i disminuir. Els maturidites mantenen que la ment humana pot esbrinar, sense l'ajuda de la revelació divina, que certs actes extrems són dolents, com beure alcohol o assassinar, mentre que pels aixarites, sense l'ajuda de la revelació divina, la ment humana és incapaç de saber si una cosa és bona o dolenta, legal o il·legal.
Sufisme
El sufisme (taṣawwuf) constitueix el vessant ascètic i místic de l'islam. Centrant-se en els aspectes més espirituals de religió, els sufís s'esforcen a obtenir l'experiència directa de Déu gràcies al desenvolupament de les "facultats intuïtives i emocionals". Consideren que s'ha de començar per seguir la xaria, que és la pràctica exotèrica de la religió, abans d'iniciar-se en les pràctiques esotèriques ensenyades per un xeic dins d'una confraria (tariqa).
Si bé molts sufís es consideren alhora com a sunnites o xiïtes, d'altres es consideren simplement "sufís" o "influïts pel sufisme". D'altra banda, si els seus practicants consideren aquest corrent com a complementari de l'islam ortodox, aquest sempre els ha vist com a un moviment sospitós, considerat sovint com a bida (innovació).
Dels ordes més coneguts se'n poden destacar el qadirita, el bektaixita, el xisti, el naqxbandita, el mevlevi, l'oveyssita o el suhrawardiyya.

Grups heterodoxos

Drusos

Els drusos formen una petita religió amb tradicions específiques que es va desenvolupar al segle XI. Van començar com una branca de l'ismaïlisme però se'n van diferenciar en la seva incorporació d'elements provinents de les filosofies gnòstiquesneoplatòniques i d'altres. Com els alauites, molts drusos mantenen secrets els principis de la seva fe, pel que se'n coneixen pocs detalls. Són considerats herètics i no-musulmans per la majoria dels altres musulmans perquè adrecen oracions al tercer califa fatimita d'Egipte Al-Hàkim, que consideren com una "manifestació de Déu en la Seva unitat" i el mahdí.
Es troben principalment a la regió del Xam i poden tenir estils de vida radicalment diferents segons els països.

Mahdavisme

El moviment mahdavi (o mahdavisme), impulsat per Muhammad Jaunpuri, es va estendre a partir del segle XV pel subcontinent indi (incloent-hi el Pakistan) així com a l'Afganistan i a algunes zones de l'Iran. Els seus seguidors predominen actualment a les regions índies del Dècan i del Gujarat i, en una forma relacionada del moviment (els zikris), a Karachi(Pakistan). Les antigues comunitats de mahdavites vivien en cabanes envoltades per una tanca, anomenades daira (en àrab "cercle", "límit"); aquests assentaments es trobaven fora dels centres urbans i comptaven amb milers de seguidors que havien abandonat els desigs mundans, els plaers i les propietats amb l'objectiu d'apropar-se a Al·là. Avui dia encara es poden trobar daires a Channapatna, prop de Bangalore, a Chanchalguda (Hyderabad) i en algunes zones del Gujarat.

Ahmadia

La comunitat ahmadia es va fundar a l'Índia el 1889 per Mirza Ghulam Ahmad, que afirmava ser el messies promès ("la segona vinguda del Crist"), el mahdí esperat pels musulmans i el mujàddid (un profeta menor dins de l'islam). Es tracta d'un moviment que vol difondre l'islam de manera pacífica, islam que considera renovat pel fundador del moviment. Molts ortodoxos els consideren, però, no-musulmans a causa del fet que Ghulam Ahmad es presentés com a profeta.
Els seguidors es divideixen en dos grups, la Comunitat musulmana ahmadia, majoritària i implicada en obres caritatives en més de 190 països, i el Moviment ahmadia de Lahore per a la propagació de l'islam.

"Ciència Morisca"

El Temple de la Ciència Morisca d'Amèrica és una església fundada per Timothy Drew el 1913 als Estats Units. El seu credo principal és que els afroamericans són descendents dels moros o magribins, el que vol dir que eren originalment musulmans. Els seus seguidors es consideren com una branca de l'islam, tot i que tenen influències de diverses altres filosofies orientals així com del gnosticisme cristià.

Nació de l'Islam[modifica]

La Nació de l'Islam va ser fundada per Wallace Fard Muhammad a Detroit el 1930, amb el propòsit declarat de "ressuscitar la condició espiritual, mental, social i econòmica de l'Home i la Dona negres d'Amèrica i del món". És considerat per gairebé tota la resta de musulmans com un culte herètic, ja que el grup creu que Fard Muhammad era una encarnació de Déu a la Terra, no considera que Muhàmmad fos el darrer profeta, sinó que ho ha estat Elijah Muhammad, el fill de Fard Muhammad, i defensa la supremacia de la "raça negra" quan l'islam preconitza la igualtat absoluta entre tots els creients. Tanmateix, el 1975Warith Deen Mohammed, el fill d'Elijah Muhammad, va abandonar aquestes nocions i va rebatejar el moviment Societat dels musulmans americans, integrant-lo dins de les creences sunnites, establint mesquites i promovent el respecte dels cinc pilars de l'islam. Es calcula que aquest moviment té actualment uns dos milions de seguidors.

Submitters (sotmesos)

El United Submitters International (USI) és un grup religiós americà de tipus alcoranista fundat per Rashad Khalifa. Els submitters es consideren com formant part de "l'islam veritable" però prefereixen no utilitzar els termes "musulmà" i "islam" i fer servir els equivalents en anglès "sotmesos" i "submissió". Pensen que Khalifa és un Missatger de Déu i les seves creences específiques inclouen la dedicació total al Déu Únic i a la protecció l'Alcorà, i el rebuig de la sunna i els hadits considerats les causes de la "corrupció" de l'islam actual.
(Continuarà)
(La imatge és del Siq, a Petra)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís