Sud est asiàtic 2017: dies 23 i 24, llarg retorn cap a terres catalanes; (31 d’agost i 1 de setembre de 2017) (i II)
Un cop ja tenim les maletes, tenim
unes quantes hores per endavant: no suficients com per anar a la ciutat o algun
poble dels voltants, però si perquè es facin llargues esperant... Ens aposentem
per poder fer la facturació de seguida que puguem i anem veient el tragí de la
gent que entra a l’aeroport, avui en el dia de la independència de Malàisia. La
majoria de gent que hi ha és asiàtica; hi ha un gran moviment i també molta
gent esperant.
Avui és el dia nacional de Malàisia,
però això no es nota pas a l’aeroport. Hi ha molta gent de diferents països
asiàtics, ja que el dia abans es van acabar els jocs asiàtics a Malàisia (https://en.wikipedia.org/wiki/2017_Southeast_Asian_Games ). Quan obren el taulell de Singapur
Airlines per tal de poder fer la facturació, preguntem si és possible que ens
canviïn el vol entre Kuala Lumpur i Singapur, ja que el temps de trànsit que
tenim és molt poc. Dit i fet: la noia ens ho fa en un tres i no res i hem de
mig córrer per passar els controls de seguretat i arribar a la porta
d’embarcament, que queda un xic lluny. Al final, hi arribem i passem un control
de seguretat abans de poder embarcar. El vol des de Kuala Lumpur fins a
Singapur és bastant curt; un cop baixem, ja ens dirigim cap a la porta
d’embarcament del vol entre Singapur i Barcelona. Ens cal passar dos controls
de seguretat extres, abans de poder embarcar. Em canvio de roba per fer el
viatge llarg de manera més còmoda i ja ens esperem. Demanem si ens podem seure
junts, però el vol va tant ple que no se’ns permet. Embarquem amb bastant de
retard, però un cop ho fem i ens serveixen el menjar, no tardo gaire a
adormir-me. El vol està ben ple de catalanes i catalanes que tornen del sud-est
asiàtic. Un noi que està prop meu no porta gaire bé això de volar i ha de
vomitar un parell de vegades, segons conta. Després de menjar un xic, ja
m’adormo una estona. Vaig fent sons, i mig picant alguna cosa. Malgrat tot, com
que estic al mig, el viatge se’m fa bastant llarg i incòmode... ja tornem a
casa, de manera que tot es fa més
feixuc. De tornada no ens parem a Milà, si no que fem el vol ja directament i
arribem a les set del matí a Barcelona. Com que segons l’esquema de viatge
havíem d’arribar més tard, ens hem d’esperar una estona a l’aeroport; aprofitem
per esmorzar i finalment, ja ens recullen i tornem cap a casa, amb un regust
molt dolç i inoblidable, amb llocs increïbles visitats i gent preciosa
coneguda... un viatge per guardar per sempre més a la capsa de la memòria!
(La fotografia és de la Jerman Beach)
Comentaris