Sud est asiàtic 2017: dies 23 i 24, llarg retorn cap a terres catalanes; (31 d’agost i 1 de setembre de 2017) (i II)

Un cop ja tenim les maletes, tenim unes quantes hores per endavant: no suficients com per anar a la ciutat o algun poble dels voltants, però si perquè es facin llargues esperant... Ens aposentem per poder fer la facturació de seguida que puguem i anem veient el tragí de la gent que entra a l’aeroport, avui en el dia de la independència de Malàisia. La majoria de gent que hi ha és asiàtica; hi ha un gran moviment i també molta gent esperant.
Avui és el dia nacional de Malàisia, però això no es nota pas a l’aeroport. Hi ha molta gent de diferents països asiàtics, ja que el dia abans es van acabar els jocs asiàtics a Malàisia (https://en.wikipedia.org/wiki/2017_Southeast_Asian_Games ). Quan obren el taulell de Singapur Airlines per tal de poder fer la facturació, preguntem si és possible que ens canviïn el vol entre Kuala Lumpur i Singapur, ja que el temps de trànsit que tenim és molt poc. Dit i fet: la noia ens ho fa en un tres i no res i hem de mig córrer per passar els controls de seguretat i arribar a la porta d’embarcament, que queda un xic lluny. Al final, hi arribem i passem un control de seguretat abans de poder embarcar. El vol des de Kuala Lumpur fins a Singapur és bastant curt; un cop baixem, ja ens dirigim cap a la porta d’embarcament del vol entre Singapur i Barcelona. Ens cal passar dos controls de seguretat extres, abans de poder embarcar. Em canvio de roba per fer el viatge llarg de manera més còmoda i ja ens esperem. Demanem si ens podem seure junts, però el vol va tant ple que no se’ns permet. Embarquem amb bastant de retard, però un cop ho fem i ens serveixen el menjar, no tardo gaire a adormir-me. El vol està ben ple de catalanes i catalanes que tornen del sud-est asiàtic. Un noi que està prop meu no porta gaire bé això de volar i ha de vomitar un parell de vegades, segons conta. Després de menjar un xic, ja m’adormo una estona. Vaig fent sons, i mig picant alguna cosa. Malgrat tot, com que estic al mig, el viatge se’m fa bastant llarg i incòmode... ja tornem a casa, de manera que  tot es fa més feixuc. De tornada no ens parem a Milà, si no que fem el vol ja directament i arribem a les set del matí a Barcelona. Com que segons l’esquema de viatge havíem d’arribar més tard, ens hem d’esperar una estona a l’aeroport; aprofitem per esmorzar i finalment, ja ens recullen i tornem cap a casa, amb un regust molt dolç i inoblidable, amb llocs increïbles visitats i gent preciosa coneguda... un viatge per guardar per sempre més a la capsa de la memòria!
(La fotografia és de la Jerman Beach)



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís