Sud est asiàtic 2017: dia 20, visita a les illes de Padar i Komodo, Parc Nacional de Komodo (Flores, Indonèsia); (28 d’agost de 2017) (II)

Uns anys més tard, Si Gerong va caçar un cérvol. Quan el va anar a recollir, li va sortir un dragó i li va prendre la presa; van lluitar però fou en va, ja que el drac es va menjar la presa.  Si Gerong va intentar matar l’animal, però de sobte va aparèixer una dona radiant: la seva mare, la princesa Dragó,  que va demanar a Si Gerong que no matés al dragó, ja que era la seva germana bessona.  Des de llavors, els habitants de l’illa, van tractar els dracs amb respecte. Els dracs van viure lliures, alimentant-se de pors senglars i altres animals. Quan els dracs eren més vells i ja no es podien alimentar per si sols, eren els humans qui els donaven aliment”.

Quan ja hi som tots, comença la visita. Tenim un guia que es diu Abdul. Bé, en tenim dos, ja que pel que veig, a Komodo totes les expedicions vam amb dos guies, un que encapçala i una tanca el grup. També ve amb nosaltres el guia particular. Tinc la sensació que, com que fa poc que ha començat a treballar en això, tot el sorprèn i fa tantes o més fotografies que nosaltres! L’Abdul sembla un noi molt intel·ligent: xampurreja unes quantes llengües llatines, que identifica fàcilment. Quan ens pregunta d’on som, arran d’unes camisetes que portem amb el lema “Hi haurà un dia que no podrem més, i aquell dia ho podrem tot” (frase de Vicent Andrés Estellés), la qual llegeix prou bé, nosaltres li responem que som de Catalunya. La seva resposta és: “ja sou independents?”,  i ens fa somriure. De fet, ja ens hem fixat que quan et fan apuntar en un full, a l’entrada del parc, la teva nacionalitat, no som pas els primers que hem posat que som de nacionalitat catalana, de manera que deduïm que és per això que el noi ho sap.

Amb tot, ja comencem l’excursió curta i veiem que hi ha alguns dracs a la zona de la cuina. Concretament, el que hi es veu que té uns 35 anys i està prou tranquil... fins que cau un drap de la barana, moment en què es posa en guàrdia i un altra guarda s’afanya a treure’l.

El noi ens explica coses semblants a les que ens van explicar a Rinca. Comencem a caminar i tenim la bona sort de trobar una cria d’uns cinc mesos corrent per terra! Això no és gaire comú, ja que dins els tres anys les cries viuen dalt dels arbres, alimentant-se de geckos, insectes, ocells...i baixen molt poc a terra, bàsicament per beure i per començar a entrenar-se en l’art de la caça. Fa gràcia, ja que és molt espantadís i corre bastant! De fet, fins els tres anys, els dracs de Komodo es veu que viuen als arbres i llavors ja baixen per adaptar-se a la vida terrestre...

Mica en mica anem caminant... i en veiem un escapolir-se a tot velocitat darrere uns matolls. Impressionant. Com també és veure’n un altre, tip, ja que encara té la boca plena de menjar, prop nostre. Aquests dos últims els divisem en una zona coneguda com un punt de caça, a on hi van diferents animals a beure i menjar; allí aprofiten els dracs per caçar-los.

Continuem caminant i ens trobem amb un exemplar d’uns 5 anys que corre enmig del camí. No s’aparta i el podem fotografiar com s’escapoleix... Tot un espectacle natural.  A part de dracs, també observem o escoltem altres animals, com coloms de bosc o bé contemplem cérvols, porcs senglars, etc.

Avui fem la ruta curta, però també veiem nius de drac. El guia ens torna a explicar que les femelles fan diversos forats, que fan aproximadament un metre de fondària i llavors un metre en horitzontal i només ponen els ous en un. Els salvaguarden dos mesos i després marxen. Quan les cries neixen, excaven la terra a on estan enterrades i pugen als arbres fins els tres anys per evitar els depredadors, entre ells, les seves pròpies mares. Acabem el periple dalt d’un turó amb vistes al mar, a on també podem veure camuflat un altre drac!

Acabem la visita a l’entrada del parc, tot contemplant altres exemplars adults. El guia ens conta que el que tenim davant ja és vell, molt vell, que té uns 50 anys i que no es mou perquè està ben tip. També ens explica que quan més vells són els dracs, menys agressius, i que tant mascles com femelles poden arribar a ser molt i molt agressius. Alhora, aquests dracs es veu que tenen una mandíbula molt flexible que els permet menjar preses de totes mides i digerir-ne fins i tot els óssos, a excepció de les banyes de molts animals.

Ens podem fer fotos amb aquest exemplar vell, que sembla tranquil, però arriba un moment que es cansa de les fotografies i es mou, com també ho fan d’altres exemplars...

Aquí de nou, coincidim amb els catalans de Padar i intercanviem algunes opinions.

A nosaltres se’ns està fent tard segons el programa previst i ja marxem. Arribem a la barca...i hem d’esperar novament a la parella d’espanyols que van a la seva. A la mateixa barca mengem el dinar que ens han portat, mentre aquesta avança per una mar poc tranquil·la fins a la propera parada de la ruta, la platja rosa (https://www.tripadvisor.com/Attraction_Review-g2311506-d3874321-Reviews-Pink_Beach-Komodo_East_Nusa_Tenggara.html ). De fet, és una platja a la qual no atraquem, sinó que ens quedem a uns 50 metres. Em miro l’aigua moguda... i desisteixo de tirar-m’hi. Una parella de mitjana edat té seriosos problemes per retornar a la barca, un altre es queixa de la fredor de l’aigua.. i a l’horitzó, damunt de l’arena de la platja, un cos estès tapat amb una tovallola. Amb els prismàtics i  parlant amb el guia acabem sabent que ha estat un dels nois d’una de les barques que ha patit una indisposició i el van a buscar amb una altra barca. Per sort, tot queda amb un ensurt i amb molt poques ganes de tirar-me a l’aigua.(Continuarà)

(La fotografia és de l'illa de Padar)