Sud est asiàtic 2017: dia 22, petita excursió per Bali (Indonèsia); (30 d’agost de 2017) (IV)

La reforma del 1972 ha dut a una grafia comuna a l'indonesi i el malai, la dj' indonèsia esdevé j (Djakarta > Jakarta) i la j passa a ser y (djaja → jaya = victòria), com en malai, i la tj indonèsia i la ch malàia esdevenen c (tjahaja i chahaya → cahaya = llum).
Tot i així, la major part de noms propis no han adoptat aquestes reformes ortogràfiques.
El document més antic conegut en malai antic és una inscripció en escriptura pal·lava, anomenada Kedukan Bukit, datada el 683, a l'illa de Bangka.
El 1908 el govern colonial funda la Commissie voor de Volkslectuur (Comitè per a la literatura popular), responsable de la publicació tant d'obres clàssiques locals, populars i de les llengües regionals i malai, com les obres estrangeres traduïdes al malai, imprès en caràcters llatins. Aquesta organització aviat va prendre el nom de Balaia Pustak (la casa del llibre). A la dècada de 1930 va aparèixer una nova literatura escrita en malai, que els intel·lectuals indígenes anomenen en endavant indonesi. La revista literària Poedjangga Baró (el poeta nou) va ser fundada el 1933.
L'ocupació japonesa de les Índies Holandeses (1942-1945) va permetre el desenvolupament de la llengua indonèsia. Els japonesos es proposen eradicar tota influència occidental i hi prohibeixen les obres en holandes i anglès. Per difondre llur propaganda, empren l'indonesi, i per això el seu ús s'estén a tot l'arxipèlag. La proclamació d'independència el 1945 és llegida en indonesi.
La literatura indonèsia guanya en vitalitat després de la independència. Durant els anys de conflicte entre la jove república i l'antic colonitzador holandès, Chairil Anwar (1922-1949), personatge primmirat i revel, és el capdavanter del moviment poètic Angkatan 45 (generació del 45). De seguida, l'indonesi es desenvolupa al ritme de les transformacions del país.
Agafant el malai com a llengua nacional, els nacionalistes indonesis tornen a l'època on era llengua de comunicació a l'arxipèlag, però aquest cop amb la voluntat de crear una nació indonèsia.
·         La dental /s/ es pronuncia com en el mot tassa i mai no és aproximant en /z/: nasi = arròs /nassi/
·         La dental /r/ es pronuncia vibrant (punta de la llengua sobre el paladar).
·         La palatal /c/ es pronuncia entre /tx/ i /ti/. De mode semblant, /j/ es pronuncia entre /dj/ i /di/.
·         La velar /ng/ es pronuncia com en alemany singen = cantar.
·         La glotal aspirada /h/ sempre es pronuncia, tant a principi com a final de mot. Darah = sang, es pronuncia amb una /h/ final ben marcada, que la diferencia de dara = noia jove.
Les consonants finals, en lloc de ser relaxades com en català, són pronunciades com a dobles. Per exemple, minum' = beure, es pronuncia guardant els llavis tancats sobre la /m/ final. /minumm/.
Les consonants fricatives següents són préstecs estrangers:
·         Sordes: labiodental /f/, palatal /sy/ i velar /kh/.
·         Aproximants: labiodental /v/ i dental /z/.
Les vocals indonèsies són les següents:
·         a = pronunciada com una a tònica catalana: casa
·         e = muda
·         é = també escrita e, pronucniada generalment com una /è/, i de vegades com una /é/
·         i = com una i catalana: Girona
·         o = com una o catalana: cotxe
·         u = com una u catalana: música”.
Tot i que no ens hem acabat tota la selecció de tes i cafès, ja marxem, previ pas per la botiga a comprar algunes de les varietats que més ens han agradat.
Un cop ja al cotxe, continuem amb l’excursió. La propera parada que fem és a Ubud (https://en.wikipedia.org/wiki/Ubud; https://www.tripadvisor.es/Tourism-g297701-Ubud_Bali-Vacations.html; https://www.tripadvisor.com/Tourism-g297701-Ubud_Bali-Vacations.html ), una ciutat molt concorreguda i coneguda per la gent que hi ven art, i també perquè hi ha el Monkey Forest, com una mena de bosc sagrat a on hi viuen un munt de micos, macacos balinesos (https://en.wikipedia.org/wiki/Ubud_Monkey_Forest; https://www.disfrutabali.com/monkey-forest  ; https://en.wikipedia.org/wiki/Macaque).

De fet, ja només de baixar del cotxe en veiem.  L’entrada costa 30000 rúpies per persona i només d’endinsar-nos al sender ja veiem micos arreu. Els hi pots donar si vols un plàtan, que te l’agafen en un tres i no res i se’l cruspeixen. De sobte, veiem el que sembla un drac de Komodo jove, que s’amaga entre la vegetació baixa. M’agradaria confirmar-m’ho, ja que si no, no m’explico quin animal és! Anem passejant pel bosc i ens trobem amb un mico que trenca el vestit a una noia, una núvia que es fa fotos de casament al bosc, una turista més estirada que un pal de la por que li fan els animalons, etc.  A tot el parc hi ha tres famílies de micos, que a la nit es reagrupen, però de dia volten tots barrejats pel parc. Hi ha mascles i femelles adults i moltes cries. Podem veure com un mico mitjà es dedica a molestar un de petit que està en braços de la seva mare, com un altre pica a la cama a un turista o bé, salten per damunt dels incauts visitants. Alguns s’ho prenen amb més filosofia que d’altres, però cada dos per tres se senten crits de gent a qui els petits animals han “assaltat”. De fet, però, és fàcil veure com es preparen per saltar al damunt dels turistes; cal estar atent i anar més ràpid que ells! Davant nostre, hi ha una noia a qui un mico li salta al damunt de la motxilla i munta un escàndol de mil dimonis! S’acaba traient la motxilla de l’esquena i la tira a terra! (Continuarà)
(La fotografia és del volcà Mont Batur i els monos, de l'Ubud Monkey Forest)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís