Sud est asiàtic 2017: dia 22, petita excursió per Bali (Indonèsia); (30 d’agost de 2017) (III)

Amb tot, ja arriba el moment més comercial de la visita. Per 50000 rúpies pots tastar totes les varietats de te i cafè que l’empresa produeix. El noi ens porta uns xarrups amb tes de gingebre, de mangosteen, de durian, etc.
El mangosteen o mangostà (en català), està considerada una superfruita. S’explica sobre aquesta fruita, el següent (https://en.wikipedia.org/wiki/Purple_mangosteen; https://ca.wikipedia.org/wiki/Garcinia_mangostana ):” Garcinia mangostana també anomenat mangostà o mangostaner, és un arbre tropical perenne, es creu originari de les Illes de la Sonda i les Illes Moluques. L'arbre creix de 7 a 25 m d'alçada, molt dens sempre verd de fulles oposades, grans amb nervadura central, amb forma líptica ovalades d'àpex acuminat i curt. El seu fruit, el mangostà, és comestible i té una escorça de profund color porpra vermellós quan madura. La carn comestible, es pot descriure com dolça i agre, amb sabor cítric amb gust i textura de préssec. El mangostà està estretament relacionat amb altres fruites tropicals comestibles, com el mangostà botó i el mangostà gota de llimona. Botànicament, no té cap relació amb el mango. És un arbre exclusivament tropical, només pot créixer en condicions de calor, exposicions a temperatures per sota de 4 °C generalment mataran una planta madura.
Són països productors la XinaSri LankaTailàndiaBorneoFilipinesGuineaBrasilMalàisiaMadagascar i altres Països Asiàtics i Americans. En l'actualitat la demanda d'aquesta fruita a Europa s'ha incrementat, arribant a considerar-se com un dels cultius més importants pel seu alt consum. No s'han identificat varietats però si s'han fet distincions en funció de la mida del fruit, grau d'acidesa i sabor. Els grocs són més fàcils de conrear que els morats, però, els grocs tendeixen a ser més amargs. Hi ha més de 200 diferents espècies de mangostà amb una diferència de pes considerable, ja que hi ha fruits que poden assolir fins als 1,000 grams.
El mangostà, no es troba normalment disponible al públic. Com a resultat d'exportacions des de les seves regions normals de creixement al Sud-est asiàtic, la fruita fresca està disponible en alguns mercats molt especialitzats, però rarament es pot comprar en supermercats de Nord Amèrica i Europa.
El Mangostà és un dels fruits que forma part d'una categoria emergent d'aliments funcionals, de vegades anomenats Súper fruitsque presumeixen de tenir propietats nutrients i antioxidants que redueixen el risc de malalties.
El mangostà porta uns antioxidants anomenats xantones, que segons alguns, poden ser bons per combatre malalties degeneratives. Altres autors creuen que alguns components poden produir efectes no desitjats, si es pren en grans quantitats. Se li atribueixen propietats beneficioses com ser anticancerós, antiinflamatori, antimicrobià, i ajuda a disminuir el colesterol gràcies al seu gran nombre de xantones que es troben en el fruit i en especial dins la pell.
Servidora està ben marejada i acabo vomitant. Dedueixo que el sopar d’anit encara ho ha acabat de ser ben digerit.
El noi, en veure’m així, em comenta que begui te amb gingebre, molt adequat per nàusees, així com el te amb lemonherb, que funciona molt per la ressaca. Amb el preu també es pot tastar el cafè de Luwak, que resulta ser deliciós. Com que molt bé no em sento, només atenyo a beure una mica de te i tastar els cafès de coco i vainilla, que són deliciosos. El cafè de durian, però, només l’oloro. I parlant de fruites, el noi que ens ha fet la visita ens explica que el durian està considerat el rei de les fruites, mentre que el mangostà, la reina. D’aquesta última fruita, se n’aprofita tant la clova com l’interior. La clova, ja de per si, té propietats i s’usa per preparar tes i cafès, però alhora tenyeix moltíssim.
El noi també ens explica altres coses, com que a Bali hi ha dues llengües, la llengua balinesa (https://en.wikipedia.org/wiki/Balinese_language ) i l’indonesi que és la llengua oficial. El balinès es transmet a casa, mentre que l’indonesi és el que s’ensenya a les escoles. Ens explica algunes paraules en balinès, com ara “sucsuma”, que vol dir gràcies. El bon noi parla un molt bon anglès i ens diu que encara li queda molt per aprendre.
Referent a l’indonesi, s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Indonesi ) que “L'indonesi (oficialment és anomenat Bahasa Indonesia, literalment, la llengua d'Indonèsia) és la llengua oficial d'Indonèsia. L'indonesi es basa en el malai, una llengua austronèsia (o malaiopolinèsia) que s'havia utilitzat com a lingua franca en l'arxipèlag indonesi durant centúries.
Es va conformar com a idioma oficial d'Indonèsia en la declaració d'independència del 1945. És essencialment el mateix idioma (un dialecte) que el malai, la llengua oficial de Malàisia, encara que amb una gramàtica i una fonologia simplificades i amb molts mots prestats d'altres llengües.
Actualment, tot i ser l'idioma oficial, només un percentatge menor d'indonesis parlen l'indonesi com a primera llengua.
L'indonesi s'escriu amb l'alfabet llatí. Les lletres es pronuncien de forma similar al català, tret de:
·         c: que es pronuncia entre /tx/ i /ti/: coklat = xocolata /txoklatt/ /tioklat/
·         j: que es pronuncia entre /dj/ i /di/: jalan = anar, caminar /djalann/ /dialann/
·         v: que es pronuncia /v/, com als dialectes tarragoní, valencià o alguerès.

El moviment nacionalista indonesi havia adoptat l'alfabet llatí el 1928 amb la grafia holandesa anomenada Van Ophuijsen (per exemple tj per al so /tx/ i dj per al so /dj/). Aquesta grafia fou lleugerament modificada per la reforma ortogràfica del 1947 de Soewandi, en nom del ministre d'ensenyament del govern del primer ministre socialista Sjahrir.  (Continuarà)
(La fotografia, de nou, és d'Ubud Monkey Forest)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís