Sud est asiàtic 2017: dia 20, visita a les illes de Padar i Komodo, Parc Nacional de Komodo (Flores, Indonèsia); (28 d’agost de 2017) (I)
Avui és un d’aquells dies en què
dormo poc. Suposo que el neguit per no adormir-me fa que tingui el son molt
lleuger i que em desperti unes quantes vegades durant la nit. Quan sona el
despertador, a les 4.15 de la matinada, ja estic ben desvetllada. I poc després
ja comença a cantar l’imam de la mesquita del davant. Ens vestim, sortim i ja
tenim l’esmorzar en una caixeta just a la taula de la terrasseta. Encara és ben
negra nit i ja anem directament cap a davant de l’oficina de Komodo Explorer, a on arriba un noi jove
i molt simpàtic i el propietari. Ja hi ha una parella esperant-se, i poc
després arriben dues nois alemanyes fumant. El propietari ens dóna els peus
d’ànec i ja marxem tots sis i el guia cap a la zona del port. De camí el noi es
presenta; es diu Patrice i ens demana perdó perquè està aprenent i el seu
anglès no és gaire bo. Pugem a una barca a on ja hi ha tres persones de la
tripulació i esperem que arribi més gent. Arriba primer una parella d’italians
i més tard, una parella d’espanyols. Es veu que falta més gent, però com que no
arriben i es fa tard, ja marxem, car avui ens espera un dia ben llarg.
Quan solquem cap a l’oceà, les aigües
estan ben encalmades i tenim la sort de poder veure una bella albada. Estem
tots en bastant silenci, ja que encara portem la son enganxada al cos. La bona
gent que porta la barca també ens ofereix te i cafè. Servidora fa una capcinada
i em desperto just a temps quan arribem a la primera parada del dia, l’illa de
Padar (https://en.wikipedia.org/wiki/Padar_(island); http://florestourism.com/districts/komodo-rinca-and-padar-island/; https://www.journeyera.com/padar-island-hike/; https://www.tripadvisor.com/Attraction_Review-g1777483-d8797440-Reviews-Padar_Island-Labuan_Bajo_Flores_East_Nusa_Tenggara.html ), que forma part de parc nacional
de Komodo. Ja hi comença a haver moviment, tot i que són quarts de nou del matí.
Enfilem unes escales de fusta i arribem a un primer cim per divisar la bellesa
que ofereix l’illa: a banda i banda, dues badies amb dues platges precioses.
Estan condicionat el camí amb escales per arribar fins al cim, ja que
actualment és un camí de terra bastant relliscós i no accessible per a tothom,
sobretot a l’hora de la baixada. Nosaltres pugem fins al capdamunt i ens estem
una estona contemplant un cel nítid, un mar tranquil, unes platges verges, un
entorn idíl·lic i privilegiat. El guia que ens acompanya es mostra molt atent i
ens fa fotos i ens dóna conversa, fent un bon esforç per fer-se entendre. També
trobem una família catalana, que ens regala un “bon dia” amb la llengua
nostrada. Quan ja ha passat l’estona que ens havien donat i ja ens hem
refrescat els peus al mar i hem pujat a la barca, encara hem d’esperar que
arribin passatgers: les alemanyes fumadores empedreïdes (una cigarreta darrera
l’altra) i els espanyols, que van a la seva completa bola, sense tenir en
compte que van en grup.
La barca torna a engegar i passem per
aigües més turbulentes; a la zona a on estem s’hi formen remolins, alguns de
ben visibles. També tenim la immensa sort de veure una tortuga, que enfonsa la
closca quan hi passa la barca pel costat; i fins i tot veiem un dofí que va
nedant i traient les aletes!
Amb tot, ja arribem pròpiament a
l’illa de Komodo (https://en.wikipedia.org/wiki/Komodo_(island); https://ca.wikipedia.org/wiki/Komodo_(illa) ) la que dóna el nom a tot el parc
natural. Segons s’explica “Komodo és una de les 17.508 illes
que formen la República
d'Indonèsia. L'illa
té una superfície de 390 quilòmetres quadrats i uns 2.000 habitants. Komodo està situada a
l'arxipèlag de les illes Petites de
la Sonda i forma
part del Parc nacional de Komodo. Administrativament, forma part de la província de
les Illes Petites de la Sonda orientals.
L'illa és coneguda no sols pel seu
patrimoni sinó també per la fauna única que conté. El dragó de Komodo, el varànid més gran del món, agafa el seu nom
de l'illa. Un altre tipus de varànid també habita Komodo i altres de les
illes de l'arxipèlag, cosa que atrau molts turistes.”
La barca queda aparcada lluny de
l’illa, a la qual s’hi accedeix a través d’una passarel·la. Hem de creuar
altres barques aparcades, amb algun que altre ensurt que no queda en res més
que una anècdota. Un cop arribem al parc, anem a comprar l’entrada. En aquest
cas, és un xic més car que a Rinca: 250000 rúpies indonèsies. De totes maneres,
el cap em fa càbales i recordo que el dia de Rinca el guarda ens va dir que si
volíem, es podia aprofitar l’entrada a Rinca per Komodo pagant un
suplement. De nou, aquí cal visitar el
parc acompanyats de guies. Som un grup de 10 i quan sembla que ja hi som
tots... no: falten les fumadores, a les quals se les adverteix que no es pot
fumar a dins del parc, i també els espanyols. Em crida l’atenció el
monolingüisme d’ella i de la noia italiana, però sobretot de l’espanyola. Li
han de traduir tot al castellà perquè no entén res de res.
Mentre esperem, contemplo que hi ha
un panell informatiu sobre la llegenda de la princesa del parc. La llegenda de
Putri Naga diu que “fa molt i molt de temps, vivia a l’illa de Komodo la princesa
Putri Naga o també dita princesa Dragó. Es va casar amb un home anomenat Majo i
van tenir bessons. Un fou un nen i l’altre un femella dragó. Al fill li va
posar Si Gerong i la criatura va créixer entre els homes. A la filla dragó la
va anomenar Orah i va créixer al bosc; cap dels dos va saber un de l’altre. (Continuarà)
(La imatge és d'un drac de Komodo vist a l'illa homònima)
Comentaris