Sud est asiàtic 2017: dia 22, petita excursió per Bali (Indonèsia); (30 d’agost de 2017) (II)

La civeta de palmeta comuna té un pes mitjà de 3,2 quilos, una longitud de cos d'uns 53 centímetres i una cua d'una longitud d'uns 48 centímetres. El seu cos llarg i robust està cobert d'un pelatge gruixut que generalment és de color grisenc, amb tres franges de marques negres. Té les potes, les orelles i el musell de color negre. Les marques del seu rostre són semblants a les de l'ós rentador. A diferència d'altres espècies de civeta, la cua no té anells. La civeta de palmera comuna és un mamífer omnívor. La seva font d'aliment principal són els fruits com la sapodella, el mango, el rambutan i el cafè, però també s'alimenta de petits mamífers e insectes. També té afició per la saba de les flors de palma (un hàbit que li dóna un dels seus noms alternatius: toddy cat), que fermentada, es converteix en un licor dolç. Desenvolupa un paper important en la germinació de les palmeres. Viu als boscos, parcs i jardins suburbans amb arbres de fruits madurs, figueres i vegetació intacta. Les seves urpes esmolades li permeten enfilar-se als arbres i als canalons de les cases. En la major part de Sri Lanka, les civetes són considerades una molèstia, donat que embruten els sostres i àtics de les cases, i fan sorolls forts quan lluiten i es mouen per la nit, pertorbant el descans dels que hi viuen.  La civeta de palmera comuna realitza marques aromàtiques amb les glàndules anals, l'orina i els excrements. El comportament més comú de marcat consisteix a fregar les glàndules sobre una superfície, per deixar-ne impregnada l'olor. Són capaços d'identificar les espècies animals, el sexe, i si la persona que va deixar l'olor és coneguda o no, per mitjà de l'olfacte.
La civeta de palmera comuna és un animal exclusivament nocturn, que generalment està actiu entre les 6 de la tarda i les 4 de la matinada. És menys activa les nits en les que la lluna és més brillant. Es troba al sud de l'Índia, a Sri Lanka, al sud-est asiàtic i al sud de la Xina.

Extracte d'oli

L'oli extret de petits trossos de carn conservada en oli de lli en una olla de fang tancada i regularment airejada, és utilitzat pels indígenes com a cura per la sarna.

Cafè

El Kopi Luwak és un cafè que es prepara utilitzant grans de cafè que han estat menjats, parcialment digerits, i recollits dels excrements de l'animal. Els preus del 2009 van oscil·lar entre els 300 dòlars a Filipines i els 1400 dòlars als Estats Units, per lliura de pes net.

SARS

Es creu que el virus del SARS es van introduir dins la població humana a través de les civetes de palmera emmascarada capturades a la natura i preparades inadequadament pel consum humà. No obstant això, un document elaborat per Daniel Janies (el febrer de 2008) i publicat per la revista Cladistics, fa servir les mostres de les seqüències de molts genomes del SARS, per demostrar que els casos de SARS de civetes, només eren una part de l'arbre familiar dels virus del SARS en humans. Segons aquest document, els humans probablement van contraure el SARS del ratpenats, aleshores els humans el van transmetre a porcs i a petites civetes, i llavors aquests petits carnívors podien haver retornat la malaltia als éssers humans. Tots els casos de SARS relacionats amb el brot semblaven ser part de la branca del coronavirus phylogeny.
Només de baixar del cotxe ens ve a atendre un noi molt simpàtic, que ens acompanya cap a dins del jardí, que anomena ell. Ens mostra una planta de cafè, encara amb algunes fruites vermelloses i madures, tot i que el temps de recol·lecta fou fa dos mesos. També tenen altres plantes, com ara de cacau, de vainilla de cúrcuma, etc, que el noi ens va explicant i comentant. En pocs moments arribem davant d’una gàbia a on hi ha un parell de Luwaks tancats. Ens explica que els capturen i els tenen en una gàbia un parell o tres de dies abans no els tornen a deixar en llibertat per tal que els turistes, com nosaltres, els vegin. Després en tornen a agafar d’altres.
En una altra gàbia també n’hi ha un altre exemplar, però aquest es veu que es va capturar de petit i és domèstic. I finalment hi ha una femella d’una altra espècie, que es veu que està embarassada...
I què tenen d’especials aquests animalons? Doncs que quan es mengen els fruits del cafè, són incapaços de digerir-los i expulsen els grans, però han patit una mena de fermentació intestinal. Les defecacions es recullen cada matí, ja que els animals tenen activitat nocturna, per personal del lloc i es destria. Però els grans encara queden dins de la clova, de manera que es treu la clova i llavors es torra el gra de manera manual, per posteriorment moldre’l amb un mena de mà de morter i passar-lo per un sedàs. Tot el procés és ben curiós. A més, el noi ens explica que el que més els hi agrada als Luwak i el que més aprofiten és realment altres fruites, com ara la papaia o els plàtans, mentre que només es mengen els fruits del cafè pel seu gust dolç. Per això ens conta que no els tenen en captivitat, ja que per molt que els hi donis fruit de cafè, només ells escullen els que volen...
Ens explica que per la zona hi ha un miler d’exemplars lliures que van menjant i defecant... De fet, el preu del cafè de Luwak aquí, a Bali, és més barat que en d’altres llocs del món a on també es produeix. A Austràlia una tassa et pot costar entre 50 i 60 dòlars australians...

Entre d’altres coses també ens comenta que hi ha tres espècies de Luwak, i que a la zona a on estem n’hi ha dues. A més, les principals plantacions de cafè estan ben al nord de Bali, a unes tres hores en cotxe des del lloc a on ens trobem. Ell hi va treballar un temps, recollint a mà el cafè, però ens explica també que és una feina molt dura. (Continuarà)
(La fotografia és dels micos d'Ubud)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís