Dublín, del 17 al 19 de novembre de 2017; dies 1 i 2 (de terres gironines a Dublín i visita a la capital d’Irlanda) (17 i 18 de novembre de 2017) (I)

Després d’un dia de feina, el cap de setmana que s’acosta s’endevina amb recompensa, que no és d’altra que tornar a terres irlandeses. El tren és el primer transport que serveix per acostar-me a l’aeroport, seguit del cotxe, el qual deixem a l’”Aparca i Vola”. I ja comença el tragí: passar els preceptius controls de seguretat després de comprar un adaptador de corrent, ja que ens els hem oblidat a casa. Un cop fets els tràmits, encara tenim una estona abans d’embarcar, però amb la nova política de “Ryanair”, ja fem cua de seguida per tal de no haver de deixar les maletes a la bodega. Darrere nostra arriben un grup de mal educats que ja l’armen amb la seva poca educació. Finalment entrem i em toca seure a primera fila. Mentre comencen els preparatius per a l’enlairament, m’entretinc a llegir un llibre, tasca que continuaré fent gairebé durant tot el vol nocturn. El vol se’m fa molt llarg; suposo que el cansament acumulat també hi ajuda. Un cop desembarquem, caminem una bona estoneta fins que sortim de la terminal i ja esperem el bus que ens ha de portar al centre de Dublín. Recordo que hi havia busos regulars, però a l’hora de preparar el trasllat, no hi vaig atènyer, de manera que ho fem amb una mena de bus xàrter, el Aircoach (http://www.aircoach.ie/timetables ). Hi ha una bona cua, però aconseguim pujar i en menys de 25 minuts ja ens plantem al centre de Dublín. De totes maneres, amb la foscor, ens equivoquem de parada i baixem en una que no toca. Però per sort, i també cal dir-ho, amb l’ajuda del GPS, ens situem i anem en direcció a l’hostal, després de fer una petita caminada en la freda nit dublinesa. Arribem ja passada la mitjanit al l’hostal Kinlay (http://www.kinlaydublin.ie/ ), molt i molt a prop del centre neuràlgic de la ciutat, Temple Bar. Després de fer els preceptius tràmits d’entrada, això sí, amb grans mesures de seguretat per evitar que ningú es coli a l’hostal, deixem les coses a l’habitació compartida i anem a fer una cervesa. Tenim la zona de Temple Bar (https://en.wikipedia.org/wiki/Temple_Bar,_Dublin; https://ca.wikipedia.org/wiki/Temple_Bar ). Enlloc d’entrar al mític bar que dóna nom al barri, entrem al Porter House (http://www.theporterhouse.ie/ ), un edifici de quatre plantes, especialitzat en cerveses, de pròpies i d’arreu del globus, i a on també hi ha bona música en directe. Fem una cervesa i com que estem cansats, i amb el canvi horari encara més, decidim anar a descansar a l’hostal.
Com que porto bastant cansament acumulat, dormo com un tronc i no em mig desvetllo fins que alguns altres companys d’habitació es remouen. De totes maneres, tampoc matinem gaire. Abans de sortir cap a fora, aprofitem per esmorzar al mateix hostal; és hora punta i hi ha un munt de gent fent el mateix, algunes i alguns amb una bona cara de ressaca! Com que s’esdevé ja l’hora per anar a fer una visita “free tour” per la ciutat, marxem tot xino-xano.
I ja ens anem a perdre pels carrers de Dublín, que tal i com s’explica a la viquipèdia (https://en.wikipedia.org/wiki/Dublin; https://ca.wikipedia.org/wiki/Dubl%C3%ADn ):” Dublín (en irlandès Baile Átha Cliath; en anglès Dublin) és la ciutat més gran i la capital de la República d'Irlanda. Està situada aproximadament a la meitat de la costa est, a la desembocadura del riu Liffey, que travessa la ciutat. És també la capital del comtat de Dublín. La ciutat té una població de 527.612 habitants (2011), però en la seva indefinida àrea metropolitana hi viu vora un milió de persones. El nombre d'habitants del comtat de Dublín era d'1.273.069 el mateix any.
Originalment va ser fundada pels víkings el 841 com a base militar i centre de comerç d'esclaus, i ha estat capital del país des de l'edat mitjana. Consta de l'àrea del Consell de la Ciutat de Dublín juntament amb suburbis junts al Comtat de Dublín. Aquest últim està subdividit als comtats administratius de Dun Laoghaire-Rathdown, Fine Gall-Fingal, i el Consell del Comtat de Dublín Sud. La Gran Àrea de Dublín consisteix en la Ciutat de Dublín i el Consell juntament amb els comtats contigus de Kildare, Meath, i Wicklow.
La població de la ciutat pròpiament dita era de 527.612 habitants en el cens del 2011. En el mateix cens, si considerem la població de Dublín la del seu comtat, ascendeix fins a 1.273.069, mentre que a l'Àrea del Gran Dublín hi havia 1.804.156 habitants. El seu gentilici és dublinès. Contribueix amb 60.000 milions d'euros al PIB irlandès.
És la ciutat d'alguns irlandesos famosos, com ara els escriptors George Bernard ShawJames Joyce i Oscar Wilde.

Dublín és un derivat hiberno-normand de les paraules irlandeses Dubh Linn, que signifiquen 'llacuna negra'. Històricament a la cal·ligrafia irlandesa, bh s'escrivia amb un punt sobre la b, com Dub Linn o Duḃlinn. Els normands de parla francesa, van ometre el punt i van deixar el nom com Develyn o Dublin. Aquesta llacuna es formava per l'estancament del riu Poddle abans de desembocar al riu Liffey a l'actual Wellington Quay. La llacuna es va mantenir fins a principis del 1700, però l'expansió de la ciutat va tenir com a conseqüència el seu drenatge, i la canalització i soterrament del riu Liffey. En l'actualitat, el lloc de l'antiga llacuna està ocupat pel parc Dubh Linn Gardens, després del Castell de Dublín, mentre que el curs baix del Poddle discorre fins al riu Liffey per una canalització subterrània. (Continuarà)
(La foto és del pont del penic a Dublín)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís