Sud est asiàtic 2017: dies 23 i 24, llarg retorn cap a terres catalanes; (31 d’agost i 1 de setembre de 2017) (I)

Últimes hores d’aquests dies tant esperats de l’any, els de les vacances. Després de moltes hores de planejar el trajecte, buscar allotjament, buscar vols, etc... i ja s’han esfumat!
Dormo bastant bé, però de matinada, com sempre, els rajos de sol ja em desvetllen, però no de manera suficient com per no dormir una mica més. Quan sona el despertador mandrejo una mica i ja em disposo a acabar de fer la maleta. Les pesem: tot en ordre, tot empaquetat, tot a punt. Decidim anar a passejar per darrera volta per Bali. Abans, però, paguem a la senyora de la casa, que parla poc anglès però no para de somriure. A l’hostal, però, no es pot pagar amb targeta, només en efectiu. A part de l’hostal, la gent de la casa també tenen una petita botiga familiar, a on venen coses tant per gent oriünda com per turistes. De fet, anit, una senyora gran que dedueixo que és la mare de la noia que regenta l’establiment, estava preparant per fer les ofrenes als esperits que hi ha pertot arreu i que cal vigilar no trepitjar.
Tot xino-xano anem cap a la platja Jerman (http://indosurflife.com/2013/02/jerman-beach-a-trace-of-kutas-past/ ), la que queda més propera. Aquest matí la marea està ben baixa i hi ha un munt de corall i petxines a la platja. L’oceà està ben tranquil; convida a quedar-s’hi més dies... però hem de marxar. Ens acomiadem de Bali, un lloc a on ara estan prohibint la implantació d’empreses de lloguer de cotxe amb conductor,  i a on també ara s’ha prohibit vendre kebab al carrer, ja que es va descobrir que s’hi venia carn de gos enlloc de carn de vedella... de fet, l’única cosa que no m’agrada del lloc és que mengen gos...
Retornem a l’hostal, recollim les motxilles i en 15 minuts ja som a l’aeroport a peu, després d’acomiadar-nos de la gent. Un cop a l’aeroport, el tragí de sempre: passar els controls de seguretat, fer el check-in, passar el control d’immigració... i ja esperar per embarcar. No és que tinguem gaire temps, però com que en prou feines hem esmorzat, fem un mos, malgrat que tarden un munt a servir-nos i hem de marxar amb el menjar al coll cap a la porta d’embarcament, que per més inri, ens l’han canviada. Un cop a la porta, encara ens hem d’esperar una estona i ja embarquem amb un avió de Malindo air (http://www.malindoair.com/ ). Ens serveixen un petit aperitiu i més tard, una mica de menjar, que no em menjo, ja que hi ha moltes turbulències, de fet, és un dels vols amb més turbulències que recordo...
Em vaig mig endormiscant i mirant el paisatge; es veuen un munt d’illes que sobrevolem, entremig de núvols més o menys compactes. M’endormisco, però em desperto sobtadament quan un mal educat de davant, demana de manera molt rude que no li toquem l’esquena amb els genolls. La persona estava adormida i no se n’havia adonat, i a més, el molt imbècil, tenia el seient reclinat enrere. Es pot comentar, però no amb la xuleria, la imbecil·litat i la mala educació amb què ho fa aquest burro de parla alemanya. En fi, el mateix tipus de turisme maleducat i estúpid que es troba a tot arreu.

Amb tot, ja aterrem i sortim per anar a agafar les maletes. Abans, però, cal que passem el control d’immigració, tot i que no sortirem de l’aeroport. Tothom fa fila en els primers comptadors que troben, però si fas 20 metres més, no cal que en facis. I això és el que fem. Som els primers d’arribar per recollir les maletes, que encara triguen a sortir. Quan ja les tenim recollides, el burro del seient de davant tot just arriba de passar el control d’immigració, tot i que ha sortit esperitat de l’avió... (Continuarà)
(La fotografia és de la platja de Jerman Beach)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís