Dublín, del 17 al 19 de novembre de 2017; dies 1 i 2 (de terres gironines a Dublín i visita a la capital d’Irlanda) (17 i 18 de novembre de 2017) (IV)

Segurament la indústria més famosa de Dublín és la destil·leria. La cervesa Guinness ha estat destil·lada a la St James's Gate Brewery des del 1759.
Durant els anys del Tigre Celta de mitjans a finals de la dècada dels 90 un gran nombre de companyies de tecnologia de la informació i farmacèutica s'han establert a Dublín i en els seus suburbis i el seu gran volum d'indústria de computació l'han portat a ser anomenada com el Silicon Valley d'Europa. El centre d'operacions de Microsoft Europa, Orient i Àfrica EMOA, situat a l'Estat Industrial Sandyford al sud de la ciutat, i Google i Amazon han establert bases operatives a la ciutat. Intel i Hewlett-Packard tenen grans plantes de manufactura a Leixlip, al Comtat de Kildare, a l'oest de Dublín. GoogleYahoo!Ebay i PayPal tenen els seus centres d'operacions europeus a Dublín.
Avui fem un tour gratuït amb Sandemans (http://www.neweuropetours.eu/dublin/en/home ). L’excursió comença al City Hall, és a dir, davant de l’ajuntament, a on està previst que s’hi pengi una senyera en solidaritat amb Catalunya (http://www.elnacional.cat/ca/politica/dublin-debatra-senyera-un-mes-en-suport-catalunya_208503_102.html ). El guia d’avui es diu Álvaro i un cop ens hi unim, amb un bon grapat de gent més, ja comencem la visita. Ens porta cap a la zona del castell de Dublín i ens fa una llarga explicació sobre la història d’Irlanda. Comença dient  que fa 11500 anys, Irlanda es va separar geològicament d’Anglaterra. 1500 anys després de que se separessin, els anglesos ja van anar a Irlanda i no en van marxar fins fa aproximadament 100 anys. Es coneixen poblaments des del 140 abans de Crist però ja es creu que hi havia gent molt més abans.
Una de les persones més conegudes de tota l’illa és Sant Patrici, que va néixer a Escòcia el 387 després de Crist. La història conta que uns pirates els van capturar i va ser un esclau a qui obligaven a cuidar ovelles. Fent aquesta tasca va sentir la crida de Déu i es va escapar. Va anar al nord de l’illa  i va agafar un vaixell per retornar a casa i es va fer sacerdot catòlic. Va decidir retornar a Irlanda, a on es va dedicar a convertir pagans en catòlics. Es diu d’ell que tenia molta eloqüència i ell va establir, com a símbol d’Irlanda, la Santa Trinitat, el trèvol de les tres fulles, que vol dir el Pare, el Fill i l’Esperit Sant.  A viquipèdia es conta el següent (https://en.wikipedia.org/wiki/Saint_Patrick; https://ca.wikipedia.org/wiki/Patrici_d%27Irlanda):” Sant Patrici —nascut com a Maewyin Succat en gaèlic — (Bannaventa BerniaeCarlisleCúmbria, Anglaterra, ca. 387 - Saul, Comtat de DownIrlanda del Nord, 461) va ser un religiós britó, missioner i evangelitzador de les terres d'Irlanda i fundador del cristianisme en aquesta illa. Venerat com a sant per diverses confessions cristianes, és el sant patró d'Irlanda, celebrat per les comunitats irlandeses d'arreu del món. Les seva vida és narrada a l'Acta Sanctorum, a la seva vida segons Jocelí (un monjo de l'abadia de Furness a Lancashire al segle XII) i als annals irlandesos; les contradiccions són tan grans que alguns fins i tot han negat la seva existència. Un document més fiable és la Confessio S. Patricii, a manera d'autobiografia, on fa un resum de la seva vida i fets.
Nasqué a la costa oest de Gran Bretanya a la vila de Benaven o Bonavem Taberniae (identificada amb diversos llocs entre els quals el més tradicional és el lloc de la moderna Kilpatrick). De nom Maewyin Succat, era fill d'un noble romà, Calphurnius, i de Conchesa. Als setze anys fou capturat per pirates pagans i venut com a esclau a Irlanda; allí va aprendre l'idioma i els costum irlandeses i fou pastor per un temps; es va escapar i va poder tornar a casa; al cap de pocs anys fou capturat altre cop però va obtenir la llibertat al cap de dos mesos; en veure la situació moral dels irlandesos desenvolupà una forta fe cristiana i va decidir tornar a Irlanda com a missioner i va començar a estudiar com un sacerdot. Entre 412-415, va estudiar al monestir al santuari de l'illa de Lerins, enfront de la Costa Blava. Això va ser seguit per més anys d'estudi al monestir d'Auxerre, sota la guia de Germà d'Auxerre, qui el va ordenar l'any 417.
Després de 15 anys com a deixeble de Germà d'Auxerre, a ser cridat a Roma on primer, l'any 432, el Papa Celestí I el va consagrar com a bisbe d'Irlanda, amb el nom de 'Patrici', on ja exercia el ministeri Pal·ladi d'Escòcia, el primer bisbe d'Irlanda.
Patrici va viatjar a Irlanda,  arribant a Slane l'hivern de 432 establint-se a Armagh, al nord del país, sota la protecció de Dichiu, un rei local, que en va ser un dels primers conversos al cristianisme i li va donar un graner, que va ser l'primera esglésiaestablerta per Patrici. Va predicar l'evangeli i a això va dedicar la resta de la seva vida.
La seva tornada a Anglaterra, on després d'uns anys de residència fou nomenat bisbe, o els viatges a Itàlia o França, són probablement imaginaris; segons una de les tradicions després de ser ordenat bisbe tornà a Irlanda com a missioner.
Es diu d'ell que féu el miracle d'expulsar les serps d'Irlanda, tot i que també es diu que a Irlanda no hi ha serps i que és més aviat una referència a símbols pagans. L'absència d'aquests rèptils a l'illa es deu segurament al fet que durant la darrera glaciació l'illa d'Irlanda quedà coberta pel glaç perpetu no permetent l'existència de nínxols ecològics adequats (temperatura principalment) i que el desglaç posterior en provocà l'aïllament per mar impedint-ne la colonització un cop retirat el glaç.
Les llegendes també associen a Sant Patrici l'ensenyament de la trinitat a través del trèvol de tres fulles, remarcant el dogmacristià de tres divinitats en un sol déu. Actualment el trèvol és un dels símbols irlandesos.
Atès el gran nombre de descendents d'irlandesos que hi ha arreu del món, la festa de Sant Patrici se celebra a moltes ciutats amb grans desfilades. Les més destacades són a DublínNova YorkManchesterParísRoma i moltes d'altres. També és el patró de Nigèria que va ser evangelitzat principalment per religiosos irlandesos.

Hi havia un rei pagà que es va convertir al catolicisme, però al segle IX, cap a l’any 837, els víkings van entrar a Dublín pel riu Liffey, més de 60 barques. Fan una fortalesa de fusta a la zona del castell i des d’allí, s’estenen per tota l’illa, fins que a l’any 1014 té lloc la batalla de Clontarf (https://es.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Clontarf ), que els irlandesos van guanyar als víkings. De tota manera, però els víkings s’hi van quedar i es van fer aliances i matrimonis, i també molts d’ells també es van convertir al cristianisme. I la història continua fins que al segle XII els anglonormands, comandats per Ricard Cor de Lleó va fer aliança amb Irlanda i els anglesos s’hi van quedar set segles. Tal i com s’explica a viquipèdia (https://en.wikipedia.org/wiki/Richard_I_of_England; https://ca.wikipedia.org/wiki/Ricard_Cor_de_Lle%C3%B3 ):” Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort. També va governar com a duc de la Normandia, d'Aquitània, de Gascunya, senyor d'Irlanda i de Xipre, i comte d'Anjou i de Nantes. Anomenat Ricard Cor de Lleó(en francès Richard Cœur de Lion, en anglès Richard Lionheart) per la seva reputació com a gran combatent i líder militar, va ser el principal comandant cristià durant la tercera croada. Ricard era també anomenat Oc e No («Si i No») en occità, la seva llengua materna en la qual va escriure algunes poesies. Ricard va afegir un lleó al segell del seu pare, que de vegades en feia servir un amb un lleó i de vegades un amb un lleó i un guepard; des d'aquest rei l'escut amb tres lleons representa Anglaterra. Ricard era el tercer fill d'Enric II d'Anglaterra i I d'Anjou i d'Elionor d'Aquitània; nascut probablement a Beaumont Palace, la residència que els seus pares tenien a Oxford. (Continuarà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís