Visitant terra de dinosaures: Isona (del 25 al 27 de novembre de 2016); dia 2: visitant Isona i els voltants (26 de novembre de 2016) (i XIII)

Segurament es tractava d'un dinosaure quadrúpede i herbívor, que habità a la zona al Cretaci superior, fa uns 65 milions d'anys. A partir de les restes trobades fins al moment es creu que era un hadrosaure (dinosaures amb un bec aixafat, semblant al dels ànecs actuals), feia uns 6 metres de longitud i 3 d'alçada, amb un pes d'unes 3 tones.”
En aquest segon pis hi ha una rèplica del Pararhabdodon isonensis, a mida real. També hi ha jocs interactius pels infants. Abans de marxar del museu, parlem amb una de les conservadores, que ens conta com arribar als jaciments que hi ha la poble, els que són visitables, així com altres curiositats. Després de la visita, marxem i fem un vermut en el mateix poble, tot veient a les notícies la mort de Fidel Castro. I ja agafem el cotxe i anem al jaciment de La Posa, a on hi ha un camp inclinat que fa milions d’anys, abans que es formessin els Pirineus, era terra plana. Els investigadors en principi pensaven que el citat camp eren petjades de dinosaure, però no entenien perquè no n’hi havia de superposades. Més tard, una troballa en una platja de Mèxic els va donar la clau: eren les marques de les rajades quan menjaven crustacis. La mateixa estructura és la que es veu al camp de La Posa (http://www.parc-cretaci.com/catala/paleonto.htm) , però fossilitzada. La nova hipòtesi també se sustenta amb el fet que al costat de les marques de rajades hi havia restes de crustacis fossilitzats. Prop d’allí també hi ha una ermita. Ens hi passegem i m’admiro mirant el voltant, amb el bell paisatge, avui gris i fred, que era terra càlida i poblada de dinosaures fa uns milions de segles. Ens entretenim a mirar les icnites i també trobem fòssils. Tot seguit, com que encara volem visitar un nou jaciment, marxem. La pròxima destinació és Orcau (https://ca.wikipedia.org/wiki/Orcau ), i més concretament, a Figuerola d’Orcau (https://ca.wikipedia.org/wiki/Figuerola_d%27Orcau_(antic_municipi) ). Allí, com que plovisqueja, ens quedem a dins del cotxe, a on dinem una mica de pa amb tomàquet i formatge. Tot seguit, ja anem a visitar el jaciment que hi ha prou del poble, a on es poden veure petjades de dinosaure molt ben conservades, tant de potes de davant com de potes del darrere. Algunes estan perfectament marcades, senyalitzades en una paret vertical, mentre que d’altres queden més difoses. I entremig també s’observen pedres que pensem que podrien ser fòssils. Sorprenentment, també hi ha terra que sembla ben bé sorra de platja, vestigi de temps ancestrals (http://www.parc-cretaci.com/cat/itineraris.php) . Imagino com devia ser la vida en aquells verals fa molt de temps... Com que ja fosqueja, marxem i anem directament a Tremp, a on ens parem a fer un petit recés i a prendre quelcom. Alhora passegem una estona pel centre antic del poble (https://ca.wikipedia.org/wiki/Tremp; http://www.tremp.cat/ ).  També fem algunes compres i seguidament, anem a La Pobla de Segur (http://www.lapobladesegur.cat/; https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Pobla_de_Segur) , a on fem un petit vol i fem una cervesa i unes patates braves abans de retornar cap a Salàs de Pallars. Un cop allí anem a la pizzeria del poble, L’Era del Salasse (https://www.facebook.com/PizzeriaLEraDelSalasse/ ) a demanar hora per sopar, però ens diuen que serà difícil perquè ho tenen ple, però que podem anar a recollir les pizzes. A l’alberg ens dutxem i anem a la pizzeria, a on definitivament desistim de sopar-hi i ens emportem les menges, juntament amb un vi de la zona, d’Orcau (http://www.terrerdepallars.com/vins/conca-dorcau) . Un cop a l’alberg, hi ha una llar de foc encesa al costat de l’habitació, a la sala comuna: amb el vi i les pizzes, delicioses, ens hi passem unes quantes hores xerrant i bevent, fins que la son ens atrapa les ànimes i anem a descansar unes quantes hores.

 (La fotografia correspon a un dels jaciments que es poden visitar a la terra de dinosaures que és el Pallars Jussà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís