Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 3; 9 de desembre de 2016): visita al Mont Saint Michel i a Saint Malo (I)

Dormo molt tranquil·lament i em llevo en un lloc privilegiat. Preparem les quatre coses que portem i baixem a esmorzar. Allí ens trobem, entre d’altra gent, amb una parella catalana que viu a Bèlgica i passem una bona estona menjant les delícies que la mestressa de la casa en ofereix. Una gran varietat de menges, sobretot melmelades, que ella ens explica que fa a casa. També creps, pastissets, etc. Bé, un festí pels sentits en un lloc preciós. Ens hi passem una llarga estona, però arriba l’hora de marxar cap a la nostra propera destinació, el mont Sant Michel (http://www.ot-montsaintmichel.com/en/accueil.htm; http://es.normandie-tourisme.fr/articles/el-mont-saint-michel-298-5.html ). Tal i com s’explica a viquipèdia (https://fr.wikipedia.org/wiki/Mont_Saint-Michel; https://ca.wikipedia.org/wiki/Mont_Saint-Michel ):” El Mont Saint-Michel és una illa rocosa situada a Normandia, França. Està localitzada a aproximadament un quilòmetre de la costa nord del país, a la boca del riu Couesnon a prop d'Avranches.
Declarat monument històric el 1862, el Mont Saint-Michel forma part del Patrimoni Mundial de la Humanitat declarat per la UNESCO. A la declaració de la UNESCO també s'hi inclouen la badia i l'antic molí de Moidrey, a uns quatre quilòmetres terra endins.
El Mont Saint-Michel està situat a 48° 38′ 10″ de latitud Nord i a 1° 30′ 40″ de longitud Oest, banyant la seva badia a l'oceà Atlàntic. L'illot té gairebé 960 metres de circumferència i té una superfície d'aproximadament 280 hectàrees, mentre que el penyal s'enlaira a 92 metres d'alçada.
Les marees de la badia (fins a 14,50 m d'alçada, 2 cops al dia) van contribuir molt a fer del mont una fortalesa inexpugnable. Durant segles únicament era accessible per via terrestre en els moments de marea baixa, i per via marítima quan la marea era alta. Actualment es pot accedir a la badia en tot moment gràcies a la carretera que porta als peus de la roca.
Algunes tribus cèltiques van ocupar el bosc de Scissy als voltants del Mont Saint-Michel i s'hi acostaven per lliurar-se als seus cultes druídics. Segons l'abat Gil Deric, historiador bretó del segle XVIII, el penyal va ser dedicat sota el nom de "Mi vel Tumba Beneni" ('mont o tomba de Belenus'), al déu gal del Sol.
Els romans en van dir Port Hèrcules. Amb la seva arribada van provocar la construcció de vies romanes que solquen l'Armorique, i una d'elles, que unia Dolo amb Fanarfmers, passava a l'oest de Mons Belonus; no obstant això, va haver de ser desplaçada cap a l'Est amb la invasió del mar, que va acabar per fer-la desaparèixer, unint-se amb la via que passa per Avranches.

El 1204, guerrers bretons dirigits per Guy de Thouars van cremar el Mont Saint-Michel. El rei Felip II va donar una bona quantitat de diners per a la reconstrucció del monestir. El nou monestir va ser acabat en estil normand. (continuarà)
(La fotografia correspon al Mont Saint-Michel, en la boira de la matinada)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís