Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 3; 9 de desembre de 2016): visita al Mont Saint Michel i a Saint Malo (i V)
Les xifres de bretonòfons, però, no fan més
que baixar. Segons una enquesta feta pel diari La
Télegramme el 1997, dels
habitants de la Baixa
Bretanya, uns 250.000 (el
20%) eren competents per parlar bretó, però aquest percentatge es reduïa al 6%
entre els menors de 40 anys i a l'1% entre els menors de 20 anys, tot i que uns
600.000 més el podien entendre. Tot i així, de 2.500 enquestats, el 88% eren
partidaris d'incloure el bretó en el sistema d'ensenyament.
Malgrat la bona disposició popular a
l'ensenyament del bretó (segons una enquesta, el 77% dels bretons n'està a favor),
la seva presència a l'educació encara és minsa. Des del 1971 s'ensenya una hora
setmanal, des dels 3 als 11 anys, mercè la Llei
Deixonne, i des del 1991
també s'ensenya alguna matèria en bretó.
El 1958, Armans ar C'halvez, un
abat bretó, fundà la primera escola d'ensenyament en bretó, l'escola catòlica
"Skol Sant-Erwan" que funcionà entre 1958 i 1961. El 1977
s'obriren les dues primeres escoles-bressol Diwan (Germen) a Kemper i Bro Leon, amb un total de set infants, inspirades en les ikastolak basques
i les yisgolion
meithin gal·leses, amb
l'ensenyament totalment en bretó i de caràcter alternatiu.
Per altra banda, des del 1990 França ha creat
també algunes escoles bilingües, de manera que el 1991 ja eren 545 alumnes a 13
escoles, així com 400 universitaris. Cap al 1996 ja eren 7.000 infants bretons
els que havien estudiat en sistema diwan o bilingüe
En el curs 1999-2000 uns
2.256 nens estudiaven en alguna de les 34 escoles diwan,
mentre que 1.900 més ho feien en les escoles Div Yezh (bilingües públiques) i 1.400 més a
les escoles Dihun (religioses), un total de 5.556
alumnes, un 20% més que el curs anterior. El bretó també és ensenyat com a
llengua a alguns instituts de secundària de París, Versalles i Créteil.
La situació és encara més
greu, degut al fet que el 1980 només uns 8.000 bretons eren capaços de llegir
correctament llur idioma, i uns 2.000 més ho podien fer acceptablement. Per
això les publicacions són minses, amb poc tiratge i sovint bilingües. Pel 1980
es calculava que hi havia 20 publicacions en bretó i 10 més bilingües, entre
els que podem destacar Pobl Breizh(Poble
Bretó), òrgan de la Unió Democràtica de Bretanya, bilingüe; Breman (Ara), òrgan de Skol ar Emzav,
d'informació escolar, bilingüe; Plenedenn (Destinat), del grup intel·lectual Ar Falz; Al Liamm (El lligam), creada el 1968,
de caràcter literari i històric; Yod Kerc'h, pornogràfica; Sturier Yaouankiz, òrgan dels estudiants
catòlics; Preder (Reflexió), de caràcter
literari i filosòfic; Hor Yezh (La nostra llengua), de
caràcter filològic; Cholori (Xivarri), infantil; Wanig
ha wenig, creada el 1958, infantil; Ar Vro (El país), bilingüe, de
caràcter intel·lectual; Bleun Brug (Flors de burc), catòlica,
una de les deganes, amb 2.000 subscriptors; Tabalao (Tàbola), per a infants; An
Lanv (Marea alta), també
per a infants; Breton News, en anglès, recentment
desapareguda, òrgan dels exiliats a Irlanda; Avel an Tre'ch, propera al Moviment
autonomista bretó i L'Avenir de la Bretagne, en francès, però de
contingut bretonista, òrgan de l'antic MOB. Cap al 1995 hi ha via 12 revistes,
però només tenien 915 subscriptors, i el 1983 només es van publicar 3.000
llibres en bretó.”
Arribem
a Sant Malo (http://www.st-malo.info/history.html;
http://www.st-malo.info/
; https://www.lonelyplanet.com/france/brittany/st-malo;
https://en.wikipedia.org/wiki/Saint-Malo)
i busquem un lloc a on aparcar-nos. Sorprenentment, no hem de pagar, ja que és
temporada baixa. Així doncs, aparquem i anem a fer un vol per la població.
Tenim gana i busquem un lloc a on fer un mos, però està tot tancat. Finalment,
hi ha un petit establiment a on fem un bon menú a base de creps tot xerrant.
Sortim que ja comença a fosquejar i anem a passejar per la zona de les muralles
i veiem una bonica posta de sol mar enllà. I com que encara ens queden algunes
hores de camí, ens enfilem de nou al cotxe i després d’aturar-nos a un
supermercat a comprar unes quantes
coses, ja no ens aturem fins a arribar a
al lloc a on pernoctarem, a Chez Lili (www.booking.com/Chez-Lili-Rose ),
a Dives-Sur-Mer. Tal i com indica el seu nom, la casa és de color rosa i està
situada en un carrer tranquil d’aquesta població costera. En rep el matrimoni
que la regenta i ens acompanya a les habitacions, a on mig sopem i bevem unes
quantes cerveses abans d’anar-nos-en a descansar l’espinada durant unes quantes
hores!
(La fotografia correspon a la posta de sol a Sant Malo)
Comentaris