Visitant terra de dinosaures: Isona (del 25 al 27 de novembre de 2016); dia 2: visitant Isona i els voltants (26 de novembre de 2016) (XI)

Els darrers setanta anys de la història d'Isona són molt semblants als que s'han viscut a les zones rurals i de muntanya: un progressiu despoblament i abandonament de l'activitat agrària, que, alhora, ha comportat l'enfortiment de les explotacions agràries subsistents, les quals, a més, s'han anat reconvertint cap a activitats més productives. Això és el que ha fet que en l'actualitat una part important dels que continuen treballant al camp es dediquin a la cria de porcs, i a partir d'aquest fet hagin anat sortint petites indústries de fabricació d'embotits, principalment.
Durant el franquisme, tot i l'avenç en l'expansió dels serveis més bàsics (aigua, electricitat, clavegueram, telefonia, etc.), la vida quedà estancada en molts aspectes. L'adveniment de la democràcia, combinada amb les grans transformacions de darreries del segle XX i principis del XXI, ha fet que s'hagi produït un fort desenvolupament en molts aspectes: comunicacions, educació, sistema sanitari... i actualment la vida a la major part dels pobles és molt semblant ja a la de les grans ciutats, amb unes diferències inevitables: les derivades de la distàncies.
La Festa Major d'Isona se celebra el darrer cap de setmana d'agost. A part d'aquesta festa, la més assenyalada, cal tenir en compte el Carnaval, amb el dinar popular de la Guixa el dimarts de Carnaval a la plaça del bisbe Badia i l'Aplec al santuari de La Posa el dilluns de Pasqua florida, que inclou el cant de les caramelles. Al mateix lloc se celebra un altre aplec per Sant Sebastià, el dissabte immediat al 20 de gener, un dels patrons de la vila. Per sant Roc, el 16 d'agost, l'altre sant venerat a La Posa, s'hi celebra una missa. En totes les festivitats celebrades a La Posa s'hi canten els tradicionals gojos.
Antigament, però, les celebracions eren un xic diferents. La Festa Major se celebrava el 8 de setembre, diada de les marededéus trobades, en honor de la verge de La Posa. La festa era molt lluïda i conservava elements molt antics, com les curses pedestres, conegudes amb el nom medieval de cossos. El ball de Festa Major solia ser el moment d'agafar compromisos personals: en acabar el ball, la noia convidava a casa seva el noi amb qui havia estat ballant tot el vespre, amb la qual cosa es feia el primer pas per donar per establert el prometatge.
El 3 de maig, per la Santa Creu, se celebrava la Festa Major petita; es feia la benedicció del terme i la plantada de l'arbre. Els nois anaven a buscar l'arbre més alt del terme, el tallaven al ritme d'una cançó que encara es conserva, el duien fins e la vila a coll i el plantaven a la plaça on romania un mes sencer. Les noies sortien a rebre'ls i s'organitzava un bon esmorzar al riu de La Posa, per on passaven tornant dels boscos de la banda de Siall, que és on s'anava a buscar l'arbre. En haver plantat l'arbre es ballava el Ball d'Isona, la música del qual també s'ha conservat.
La festa de Sant Antoni, actualment desapareguda a la vila, consistia en la benedicció dels animals; era una festa molt lluïda, atès que els animals eren una realitat molt viscuda en el món de pagès.
La Setmana Santa, amb celebracions de caràcter religiós, també era molt seguida pels isonencs. Es feia un monument amb testos, que les mestresses de casa preparaven des de dies abans, i hi destacaven les processons amb armats. La processó del silenci era la més concorreguda. El dissabte de Pasqua hi havia el costum de sal i ous: el rector passava casa per casa llençant a la porta de cada casa sal humida i beneïda, amb el salpasser. Els amos de la casa recompensaven el mossèn i els escolans amb ous.
Isona disposa d'un restaurant (La Rosta), un bar-restaurant (Miami), un cafè-restaurant (Cafè Modern), i un bar (Edelweis). A l'estiu s'hi afegeix, a les hores d'obertura establertes, el bar de la Piscina Municipal.

Hi ha dues entitats que menen activitat cultural: el Museu de la Conca Dellà - Parc Cretaci i el Centre d'Estudis d'Isona i Conca Dellà va ser fundat el 1988 amb l'objectiu de donar a conèixer la història del municipi i promoure tasques de conservació del patrimoni, realitzant la restauració de la capella dels Masos de Sant Martí i la preservació de la documentació de l'església de Conques. Ha organitzat diverses exposicions i conferències i ha publicat set obres: Caramelles a Isona el 2008, Isona a La Vanguardia el 2009, L'últim cavaller d'Isona el 2011, Isona a la premsa comarcal (1866-1937) el 2013, Francesc de Moner i de Miret: un pallarès a la guerra de Successió (1702-1714) el 2014, L'església d'Isona: 50 anys d'imatges i records el 2015 i Lo Sant Crist de Conques el 2016. Edita una memòria anual que lliura a totes les seves persones associades.” (continuarà)
(La fotografia correspon a unes quantes petjades de dinosaures per les terres del Pallars Jussà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís