Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 2; 8 de desembre de 2016): de Tolosa a Roz-sur-Couesnon (IV)
La costa és força accidentada, i conté
nombroses aber (similars a
les ries gallegues) com les Leger (Guer), Trev (Trieux), Gouet, Argenon
(Arguenon), Rans (Rance), Oded, Blaouezh (Blavet) i plegmor (badies),
que compten amb petites enez (illes), com les de Groe/Groix,
Sun, Baz i Ar Gerveur. Els principals ster o rius, tots ells de la conca
atlàntica, són el Liger/Loire, Oust, Blaouezh, Doursec'h, Semnon,
Gwilen/Vilaine, Trev, Gouet, Elorn, Oded, Skorv, Evel, Leff, Isole i Aon/Aulne.
També hi ha nombrosos lenn (llacs), la gran majoria petits i
sense importància, llevat Al Lenn Veur, Mikael, Lenn Gwerledan i Ar Dug.
A la costa es concentren les principals
activitats humanes i econòmiques de Bretanya. La costa nord, vorejada pels
altiplans granítics i esquistosos —Bro Leon, Bro Dreger, Penteur—, és marcada per forts espadats. Una gran part de la
seva superfície és recoberta per dipòsits de loess que daten dels inicis del
Quaternari. Al sud de Brest la costa és més plana, però més retallada de
resultes d'una transgressió marina que inundà les parts baixes de les valls
fluvials, excavades profundament en un peneplà, i formà nombroses ries i
estuaris —Oded, Laita, Blaouezh (Blavet), Vilaine—, així com badies profundes
—rada de Brest; badies de Douarnenez i Audierne—. Aquesta part és vorejada
d'illes —Glenan, Groe (Groix), Houad (Houat), Edig (Hoëdic), Gerveur
(Belle-Île)—, la majoria de les quals resultat d'una subsidència, i que sovint
no són sinó un amuntegament de roques, fragments granítics units a la costa per
un tómbol —Kiberen (Quiberon)—, o bé bancs de sorra que
aïllen estanys i aiguamolls —Le Croisic (Ar Groazig), Grande Brière—.
Un factor molt important per a la
configuració actual de la costa bretona és la constant erosió marina. El clima
és oceànic, amb hiverns temperats i estius frescs i les
pluges varien de més a menys de la costa a l'interior. Els vents del sud-oest i
del nord-est són coneguts a la costa amb els noms de noroît i suroît. Els sòls,
rics en humus, que abans del s V eren coberts de boscs, s'han convertit, a
causa de la denudació i l'erosió, en un paisatge de landes damunt sòls àcids, impermeables, que només
permeten una vegetació escadussera. Per contra, les àrees costaneres tenen un
sòl més ric a causa dels dipòsits de loess i de les aportacions de correctors calcaris
al s. XIX.
La Bretanya històrica està delimitada pel canal de la Mànega al nord, la Mar
Cèltica i l'Iroise a l'oest i el golf
de Biscaia al sud. Al final de l'Imperi
Romà rep una massa d'immigració que fa
créixer la població de bretons en una part de l'antiga Armòrica celta.
Hi creen un regne el segle
IX, que tot seguit esdevé un ducat. El 1532 es converteix en
una «província reputada estrangera» unida a França sota la mateixa corona fins
a la seva desaparició administrativa el 1790 i la seva divisió
en cinc departaments: Costes
del Nord, Finisterre, Ille i Vilaine, Loira
Atlàntic i Ar
Mor-Bihan.
Bretanya és considerada per la Lliga
Cèltica com un dels sis nacions
celtes, quant a llengua,
etnologia i història. Els seus habitants són els bretons, llur nom en bretó, Breizh [brɛjs], s'escriu amb «zh» perquè s'assembli a
l'antiga escriptura per al nord i l'oest (Breiz), amb la del sud (Breih). «Breizh» s'abreuja BZH. En gal·ló, l'altra llengua tradicional de Bretanya, és Bertaèyn.
L'apel·lació Bretanya designa
també una regió francesa de quatre departaments. El departament del Loira
Atlàntic, històricament
bretó, és avui dia a la regió de País
del Loira.
La nació bretona, el territori reclamat pels
nacionalistes bretons comprèn, endemés de la regió administrativa actual de
Bretanya, el departament de la Loira
Atlàntic. Aquest,
històricament bretó, és avui dia a la regió de País
del Loira. El territori
bretó està dividit en nou broiou (països):
·
Bro Leon (Lleó)
·
Bro
Dreger (Treguier)
·
Bro
Kernev (Cornualla)
·
Bro
Gwened (Vanetès)
·
Bro Sant Brieg o Penteur (Penthièvre)
·
Bro Zol
El territori de Bretanya fou poblat per
l'home des del paleolític inferior amb una població neandertal que no es
distingia de la de la resta d'Europa occidental i que segurament fou poc
nombrosa. La seva única particularitat és l'existència d'una fisonomia
particular, el Colombanià, sobretot
a Carnac. (continuarà)
(La fotografia és de l'església de Dol de Bretanya)
Comentaris