Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 2; 8 de desembre de 2016): de Tolosa a Roz-sur-Couesnon (I)
Descansem
unes quantes hores ben tranquil·lament i mig esmorzem al mateix apartament.
Sortim i ja ens enfilem al cotxe per sortir de Tolosa de Llenguadoc; com que és
hora punta ens costa una mica marxar de la ciutat. Hi ha un xic de caos i veiem
policies i ambulàncies...Quan ja enfilem l’autopista fem una parada tècnica per
prendre cafè i fer benzina. Ja al cotxe, no parem fins a aturar-nos a Bordeus (http://www.bordeaux.fr/;
http://www.bordeaux-tourisme.com/)
, que tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Bordeus;
https://en.wikipedia.org/wiki/Bordeaux
): “Bordeu (dit Bordeus per
francisme i hispanisme) (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)
és un municipifrancès,
situat al departament de Gironda i a la regió de Nova Aquitània.
L'any 2007 tenia 230.000 habitants. És travessada pel riu Garona. Té un port
accessible als vaixells, mes la major part s'aturen abans, a la Gironda, principalment a Verdon. Té el darrer
pont sobre el Garona, el pont d'Aquitània, més enllà, el riu i, més tard, la
Gironda solament és franquejable mitjançant transbordadors.
Després d'un ràpid període de despoblament i
d'importants treballs de renovació dels barris més antics, la població de la
ciutat s'ha estabilitzat. Al mateix temps, la seva àrea metropolitana es
desenvolupa a un ritme ràpid, a causa d'una forta expansió urbanística. Aquesta
expansió és deguda al fet que els habitatges rarament excedeixen de les dues o
tres plantes, fins i tot en els suburbis pròxims al centre de la ciutat.
Després d'haver abandonat un projecte de
metro lleuger automàtic del tipus VAL (Vehicle Automàtic Lleuger), la ciutat es
va dotar d'una xarxa de tramvia, inaugurada el 21
de desembre de 2003. Una de les seves
particularitats és l'absència de catenària en les zones turístiques, ja que els
tramvies reben el subministrament elèctric des del sòl.
Segons el cens de 1999, tenia 215.363 habitants en
el districte municipal i 925.253 en l'àrea metropolitana. Al febrer de 2004, s'estimava una població
d'uns 229.500 habitants a la ciutat. El primer nom de Bordeus fou Burdigala en l'època preromana. Etimològicament Burdigala fou potser un nom basc-aquità: Burdi (ferro) i Gala (fosa), per tant podria
significar fosa de ferro, designant així el lloc
on es forjaven les armes i els objectes de la vida quotidiana. El nom va
evolucionar en Bordigala, després en Bordale en euskera, fins a Bordèu en gascó que es va afrancesar en Bordeaux en francès i per mimetisme Bordeus en català,
encara que seria preferible la forma Bordeu puix que en occità no hi ha cap altra
forma, a més, així és com es troba en català medieval.
Va ser fundada en el segle III aC sota el nom de Burdigala pels Bituriges
Vivisques, un poble gal de la regió de Bourges, dels que fou la capital.
El primer emplaçament va estar situat en la desembocadura del Devèze, un
afluent del Garona. El naixement de la ciutat no està associat a les qualitats
del lloc, ja que en la desembocadura estava sobre un pla amb aiguamolls pestilents.
Durant la guerra címbria,
els tigurins, comandats per Divicó van derrotar a Burdigala un
exèrcit romà el 107 aC, i en la batalla van morir
el cònsol Luci Cassi Longí i el general Luci Calpurni Pisó.
Sota els romans, fou un centre comercial. Ausoni (segle IV) era nascut a la ciutat i va
escriure sobre ella un poema titulat Ordo Nobilium Urbium. Esmenta una
font anomenada Divona que proveïa d'aigua a la ciutat. Un aqüeducte subterrani
també li portava aigua.
Burdigala va ser la capital de la província
romana de Gal·lia Aquitània
Tètric
I, governador d'Aquitània, fou proclamat
emperador a la ciutat. Fou la capital de la província Aquitània Secunda
(Metròpolis Civitas Burdegalensium). Fou ocupada
pels visigots i inclosa al regne visigot de Tolosa i fou després possessió dels
francs amb els quals va sorgir el ducat d'Aquitània.
Es conserva d'aquesta època l'amfiteatre (conegut
com les Arènes o Palais Gallien). Un temple que es conservava va ser demolit
durant el regnat de Lluís XVI de França
Va ser saquejada per les tropes d'Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí en 732, després d'haver
derrotat a la Batalla de la Garona al duc Eudes I d'Aquitània.[4]
Fou un comtat del ducat d'Aquitània (Comtat
de Bordeus)
El 1152 va tenir lloc a la catedral de
Bordeus el casament d'Elionor d'Aquitània amb Enric II d'Anglaterra a resultes del qual el ducat d'Aquitània va
esdevenir un feu del rei d'Anglaterra, situació que es va prolongar durant tres
segles, del segle
XII al XV, inclòs després de l'ofensiva francesa de 1369-1375, en la que els
francesos reprenen als anglesos la quasi totalitat de les concessions fetes i
de les terres posseïdes, excepcions fetes de Calais, Cherbourg, Brest, Bordeus, Baiona, i d'algunes
fortaleses al Massís central. (continuarà)
(La fotografia correspon, de nou, a l'església de Sant Miquel de Bordeus)
Comentaris