Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 2; 8 de desembre de 2016): de Tolosa a Roz-sur-Couesnon (I)

Descansem unes quantes hores ben tranquil·lament i mig esmorzem al mateix apartament. Sortim i ja ens enfilem al cotxe per sortir de Tolosa de Llenguadoc; com que és hora punta ens costa una mica marxar de la ciutat. Hi ha un xic de caos i veiem policies i ambulàncies...Quan ja enfilem l’autopista fem una parada tècnica per prendre cafè i fer benzina. Ja al cotxe, no parem fins a aturar-nos a Bordeus (http://www.bordeaux.fr/; http://www.bordeaux-tourisme.com/) , que tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Bordeus; https://en.wikipedia.org/wiki/Bordeaux ): “Bordeu (dit Bordeus per francisme i hispanisme) (Bordèu en occità; Bordeaux en francès) és un municipifrancès, situat al departament de Gironda i a la regió de Nova Aquitània. L'any 2007 tenia 230.000 habitants. És travessada pel riu Garona. Té un port accessible als vaixells, mes la major part s'aturen abans, a la Gironda, principalment a Verdon. Té el darrer pont sobre el Garona, el pont d'Aquitània, més enllà, el riu i, més tard, la Gironda solament és franquejable mitjançant transbordadors.

Després d'un ràpid període de despoblament i d'importants treballs de renovació dels barris més antics, la població de la ciutat s'ha estabilitzat. Al mateix temps, la seva àrea metropolitana es desenvolupa a un ritme ràpid, a causa d'una forta expansió urbanística. Aquesta expansió és deguda al fet que els habitatges rarament excedeixen de les dues o tres plantes, fins i tot en els suburbis pròxims al centre de la ciutat.

Després d'haver abandonat un projecte de metro lleuger automàtic del tipus VAL (Vehicle Automàtic Lleuger), la ciutat es va dotar d'una xarxa de tramvia, inaugurada el 21 de desembre de 2003. Una de les seves particularitats és l'absència de catenària en les zones turístiques, ja que els tramvies reben el subministrament elèctric des del sòl.

Segons el cens de 1999, tenia 215.363 habitants en el districte municipal i 925.253 en l'àrea metropolitana. Al febrer de 2004, s'estimava una població d'uns 229.500 habitants a la ciutat. El primer nom de Bordeus fou Burdigala en l'època preromana. Etimològicament Burdigala fou potser un nom basc-aquità: Burdi (ferro) i Gala (fosa), per tant podria significar fosa de ferro, designant així el lloc on es forjaven les armes i els objectes de la vida quotidiana. El nom va evolucionar en Bordigala, després en Bordale en euskera, fins a Bordèu en gascó que es va afrancesar en Bordeaux en francès i per mimetisme Bordeus en català, encara que seria preferible la forma Bordeu puix que en occità no hi ha cap altra forma, a més, així és com es troba en català medieval.

Va ser fundada en el segle III aC sota el nom de Burdigala pels Bituriges Vivisques, un poble gal de la regió de Bourges, dels que fou la capital. El primer emplaçament va estar situat en la desembocadura del Devèze, un afluent del Garona. El naixement de la ciutat no està associat a les qualitats del lloc, ja que en la desembocadura estava sobre un pla amb aiguamolls pestilents. Durant la guerra címbria, els tigurins, comandats per Divicó van derrotar a Burdigala un exèrcit romà el 107 aC, i en la batalla van morir el cònsol Luci Cassi Longí i el general Luci Calpurni Pisó.

Sota els romans, fou un centre comercial. Ausoni (segle IV) era nascut a la ciutat i va escriure sobre ella un poema titulat Ordo Nobilium Urbium. Esmenta una font anomenada Divona que proveïa d'aigua a la ciutat. Un aqüeducte subterrani també li portava aigua.

Burdigala va ser la capital de la província romana de Gal·lia Aquitània

Tètric I, governador d'Aquitània, fou proclamat emperador a la ciutat. Fou la capital de la província Aquitània Secunda (Metròpolis Civitas Burdegalensium). Fou ocupada pels visigots i inclosa al regne visigot de Tolosa i fou després possessió dels francs amb els quals va sorgir el ducat d'Aquitània.

Es conserva d'aquesta època l'amfiteatre (conegut com les Arènes o Palais Gallien). Un temple que es conservava va ser demolit durant el regnat de Lluís XVI de França

Va ser saquejada per les tropes d'Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí en 732, després d'haver derrotat a la Batalla de la Garona al duc Eudes I d'Aquitània.^[4]

Fou un comtat del ducat d'Aquitània (Comtat de Bordeus)

El 1152 va tenir lloc a la catedral de Bordeus el casament d'Elionor d'Aquitània amb Enric II d'Anglaterra a resultes del qual el ducat d'Aquitània va esdevenir un feu del rei d'Anglaterra, situació que es va prolongar durant tres segles, del segle XII al XV, inclòs després de l'ofensiva francesa de 1369-1375, en la que els francesos reprenen als anglesos la quasi totalitat de les concessions fetes i de les terres posseïdes, excepcions fetes de Calais, Cherbourg, Brest, Bordeus, Baiona, i d'algunes fortaleses al Massís central. (continuarà)

(La fotografia correspon, de nou, a l'església de Sant Miquel de Bordeus)