Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 2; 8 de desembre de 2016): de Tolosa a Roz-sur-Couesnon (i VII)

Mercès a l'aplicació de la loi Deferre del març del 1982, els 4 departaments (llevat el de Loira Atlàntic), formen part de la regió de desenvolupament de Bretagne, una mena d'experiment descentralitzador de caràcter únicament administratiu, sense veritables competències i sense control dels mitjans de producció, tot i que maneja pressupostos importants i pot decidir en política de subvencions a nivell local.
Tampoc té competències en el camp cultural i lingüístic, la llengua oficial a tots els efectes és el francès, tot i que s'ha obtingut de les autoritats regionals i locals algunes subvencions per a polítiques bretonistes i en algunes zones s'ha iniciat la retolació bilingüe d'alguns pobles (no oficial, bé que tolerada).
Té un Consell Regional de Bretanya de 83 membres, mentre que el Liger Atlantel envia 31 escons al Consell Regional del País del Loira, del que en forma part.
L'himne nacional bretó és des del 1919 Bro gozh ma zadoù (La terra dels meus avantpassats), traducció de l'himne nacional gal·lès feta pel bard Taldir.
·         Partit Nacionalista Bretó
·         Unió Democràtica de Bretanya
·         Emgann
Un cop deixem les coses, tenim ganes de fer una cervesa i la propietària ens diu que al poble no hi ha res, que només trobarem quelcom a Dol de Bretanya (http://dol-de-bretagne.fr/; ). Hi arribem i sembla un poble fantasma; boira, establiments tancats, etc. Anem a fer una visita llampec a la catedral i busquem un lloc per fer una cervesa. El poble és ben bonic i pintoresc, però no hi ha pràcticament res obert. Finalment, ja pensant que no trobaríem res, topem amb un pub, l’únic obert, a on prenem cervesa artesana i fem una bona estona de tertúlia abans de retornar a dormir unes horetes en un indret ben privilegiat.
(La imatge és de l'església de Sant Miquel de Bordeus)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"