Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 2; 8 de desembre de 2016): de Tolosa a Roz-sur-Couesnon (III)

Anem tirant i ens parem a fer alguna parada pel descans del conductor. Però el destí final del dia d’avui és Roz-sur-Couesnon (http://www.roz-sur-couesnon.fr/; https://ca.wikipedia.org/wiki/Roz-sur-Couesnon; https://fr.wikipedia.org/wiki/Roz-sur-Couesnon), un petit poble de la Bretanya. Allí hi tenim l’allotjament, el “Chambres d’Hôtes Fleur de Sel” (http://www.demeure-fleurdesel.com/  ; http://www.booking.com/hotel/fr/fleur-de-sel-chambre-d-hotes.fr.html ), un lloc increïble, molt ben equipat i encisador, co la seva propietària. Avui farem nit al a zona de la Bretanya, que tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Bretanya  ): “Bretanya (en bretó: Breizh; en gal·ló: Bertaèyn; en francès: Bretagne) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica. Ocupa una extensa península a l'oest d'Europa de 34.023 km², la qual s'estén uns 240 quilòmetres fins a l'oceà Atlàntic, entre el canal de la Mànega al nord i el golf de Biscaia al sud. Naoned n'era la capital històrica.

Administrativament el país resta dividit entre la regió francesa de Bretanya, creada pel govern de Vichèi durant la Segona Guerra Mundial, que comprèn el 80% de l'antic ducat de Bretanya, considerat el bressol de la nació bretona. El 20% restant pertany actualment al departament del Loira Atlàntic, que forma part de la regió del País del Loira, amb capital a Naoned, la capital històrica del ducat de Bretanya.

El nom «Bretanya» prové del llatí Brittania (també escrit Britannia) que significa, literalment, «el país dels bretons». Aquest nom s'empra des del segle I pels romans per designar la Bretanya insular, i més precisament, la província romana que s'estenia des del sud de l'illa fins als murs protectors del nord (el mur d'Agricola, el mur d'Adrià i després el mur d'Antoní). El terme llatí deriva del mot grec emprat pel viatger marsellès Píteas per designar el conjunt d'illes del nord que visità el 320aC: Πρεττανικη o Βρεττανίαι. El segle I aC Diodor introduí la forma Πρεττανια i Estrabó emprà Βρεττανία. Marcià d'Heraclea, en el seu Periplus maris exteri hi parlà de les "illes pretàniques" (αἱ Πρεττανικαὶ νῆσοι).

Els habitants de Prittanike eren anomenats Πρεττανοι, Pritteni o Prettani, probablement un nom celta, potser el que feien servir els gal·lesos per designar els habitants de les illes. Aquest terme prové del gal·lès Prydain (en gal·lès mitjà Prydein), que designa Bretanya (l'illa de Bretanya).

Després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i a mesura que els bretons s'instal·laren al territori d'Armòrica, el nom de llur pàtria original substitueix el d'Armòrica sense acabar-lo de reemplaçar completament. S'imposa definitivament cap a finals del segle VI i potser fins i tot a finals del segle V. Aleshores per designar el territori sota el control dels bretons es parla de Britannia Minor o Britannia.

«Breizh», el nom en bretó de Bretanya, prové de l'antic Brittia.

El terme «Armòrica» sovint s'empra per designar Bretanya. Podria venir del gal·lès aremorica, que significaria «proper a la mar». Un tercer nom, Letauia (en francès «Létavie») fou utilitzat fins als segles XI i XII. Vindria d'una arrel celta que significa «ample i pla» i es troba al mot gal·lès Llydaw, que designa la Bretanya continental.

El país forma una accidentada península a l'oest de l'antiga província romana d'Aquitània. Hom en pot considerar l'interior dividit en dues parts per la vall de riu Aon (Aulne), que prolonga vers l'est el canal que uneix Nantes (Naoned) amb Brest. Les principals alçàries es troben a l'interior, i la costa és força escarpada. La península es divideix en dues zones orogràfiques força diferenciades:

·         Argoad (del cèltic koat, "bosc"), a l'interior, gairebé pla i tradicionalment ple de boscos, com el de Brekilien (en francès, Brocéliande), antic lloc sagrat dels celtes (on hi vivia Merlí). Tanmateix, han estat molt despoblats des del segle XVIII. Entre les seves sotsunitats, comprèn el Talar de Roazhon i el Plateau de Roc'han.

·         Armor o Arvor (del cèltic mor, ”mar”), a la costa, faixa de terra d'uns 1.300 quilòmetres de llarg, força accidentada i dividida en dues parts pel riu Aon, hi destaquen les principals unitats orogràfiques:

·         Menez Arre, amb el Tuchenn Gador o Menez Mikael (384 m), la major alçària del país, i el Menez C'homm (330 m).

·         Menezioù Du (Muntanyes Negres), separades de l'anterior per la Conca de Kastellin.

·         Lanneier ar Menez (Landes de Menez), que tallen el país d'Argoad, i tenen l'alçària d'Ar Menez (340 m).

·         Lanneier Lanvoz (Landes de Lanvaux). (continuarà)

(La imatge, correspon, de nou, també a Dol de Bretanya)