Visitant terra de dinosaures: Isona (del 25 al 27 de novembre de 2016); dia 2: visitant Isona i els voltants (26 de novembre de 2016) (X)

La de la fil·loxera no fou l'única crisi del camp: pedregades i males collites se succeïren, i tot plegat anava empenyent els isonencs cap a llocs on hi hagués treball segur. La construcció dels pantans de la comarca (a partir del 1912) i l'arribada de la llum, pels mateixos anys, suposà una oferta de mà d'obra que frenà una mica l'emigració, però no n'hi hagué prou per a aturar-la del tot.

Entre 1912 i 1914 començà la construcció de la carretera d'Isona a Coll de Nargó, i poc després es féu la variant que des de la carretera d'Artesa a Sant Salvador de Toló, prop de Comiols, anava a Benavent, Isona, Conques, Figuerola d'Orcau i Vilamitjana.

El 1916 es té constància de l'existència a Isona d'una caixa rural i del sindicat agrícola, i el 1926 a Isona ja existia una societat d'oci: la "Societat Joventut Isonenca", amb local propi, a la Plaça de l'Arrabal (avui desaparegut). Hi havia una certa activitat comercial que va fer que exercís realment de capital sotscomarcal, amb serveis (metge, hostals, escoles) i comerços i indústries (molins de farina i d'oli, botigues de tota mena) que no existien en cap altre poble dels del voltant.

Aquesta època és contemporània de la vida d'Isidre Badia i Serradell, nat a Isona el 1865, que fou nomenat bisbe auxiliar de Toledo el 1903, administrador apostòlic de Barbastre i de Tudela el 1907, i bisbe de Taraçona el 1917. Morí en aquesta darrera ciutat del 1926. A ell està dedicada la gran plaça central de la vila d'Isona, davant de la Casa de la Vila i de la rectoria, urbanitzada sobre les ruïnes de la part de la població més destruïda per les bombes al llarg del 1938.

El 12 d'abril del 1931 triomfaren a les urnes espanyoles les candidatures municipals republicanes, cosa que va suposar l'inici de la Segona República Espanyola. Isona no en fou una excepció, tot i que allí fou proclamada sense votacions l'única llista presentada, de caràcter republicà. En les eleccions següents guanyaren sempre les forces republicanes i esquerranes, tot i que les forces conservadores anaren augmentant de vots en cada elecció.

El 1936 esclatava la Guerra Civil Espanyola. L'aplicació de les lleis republicanes suposà la confiscació de béns, i a Isona foren apropiades per l'ajuntament revolucionari dues cases, una era, una masia i tres finques. Una de les cases passà a ser utilitzada com a escola. El 6 d'abril del 1938 les tropes insurrectes contra el govern legal de la República, concretament la 63a. Divisió, el Cuerpo de Ejército de Navarra, de caràcter essencialment carlí, entraren pel Pont de Montanyana cap a Tremp, després Suterranya, Figuerola d'Orcau, Aransís i Sant Serni, i, finalment, Orcau, Basturs, Sant Salvador de Toló, Sant Romà d'Abella, la Campaneta, Sant Corneli i el Mont de Conques. Aquí frenaren l'avenç, s'atrinxeraren i hi romangueren durant deu mesos.

Abella de la Conca, Isona, Siall, Llordà, Biscarri, Benavent de la Conca i Covet romangueren en mans dels republicans. El centre de comandament era a Abella de la Conca, i Isona esdevingué una gran caserna militar, d'on la població civil, majoritàriament, va fugir. Entre el 10 d'abril i el dia de Nadal, del 1938, la zona dels entorns d'Isona foren escenari dels combats entre feixistes i republicans, i la vila d'Isona va quedar gairebé del tot arrasada.

Els morts isonencs foren abundosos, per un costat i l'altre, afusellats o morts en combat. La vila d'Isona estava pràcticament destruïda, el 1939: aproximadament el 75% dels seus edificis estava del tot derruïts o molt afectats, de manera que calia enderrocar-los. El 1940 començaren les tasques de reconstrucció de la vila, que s'allargassaren molts anys. I, encara, els immediats anys després d'acabada la confrontació, els maquis es feien notar a la comarca, aportant nous motius de desestabilització en una població ja de per si molt afectada per la situació derivada de la Guerra Civil. (continuarà)

(La fotografia és d'una de les zones des fòssils accessibles al públic)