Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 2; 8 de desembre de 2016): de Tolosa a Roz-sur-Couesnon (II)

Finalment caigué en mans franceses el 19 d'octubre d'1453, pocs mesos després de la derrota anglesa a la Batalla de Castillon, donant per acabada la guerra dels cent anys,  i s'aixequen el fort du Hâ i el Château-Trompette per dominar la ciutat.
El Château-Trompette fou pres pels rebels durant la Guerra de la Fronda en 1649, i és ampliat per Sébastien Le Prestre de Vauban en acabar el conflicte.
Durant el Renaixement sobresurt a Bordeus la personalitat de Michel de Montaigne. La primera edició dels seus famosos Assaigs es va publicar a Bordeus (1580)
El segle XVIII va ser l'època daurada de la ciutat, a causa del comerç amb les Índies orientals. Els hotels dels molls procedeixen d'aquest període, durant el qual la ciutat va canviar completament la seva fesomia i es realitzaren grans obres com la Plaça de la Borsa o el Gran Teatre.
A començaments del segle XIX Bordeus va acollir nombrosos afrancesats espanyols que s'hi refugiaren, com Francisco de Goya o Leandro Fernández de Moratín
L'any 1822 es va construir el primer pont sobre el riu Garona, l'anomenat Pont de Pedra
Durant la Primera Guerra Mundial el govern francès es va retirar a aquesta ciutat el últims mesos de l'any 1914. Durant la Segona Guerra Mundial va ser ocupada pels alemanys el 1941 i alliberada el 1944
Bordeus també va ser ciutat d'acollida per a nombrosos exiliats republicans espanyols i catalans
La segona meitat del segle XX va estar molt marcada per la llarga l'alcaldia de Jacques Chaban Delmas. durant la qual es va crear (1967) la Comunitat Urbana de Bordeus, agrupant la ciutat amb els municipis de l'entorn.
La regió de Bordeus és llar dels més prestigiosos productors de vi del món. Existeixen engir de 14.000 productors de vi, 117.514 hectàrees de vinyers, 400 comerciants i un volum de negoci de 14.500 milions d'euros.
La classificació oficial dels vins de Bordeus es va establir l'any 1855
Entre les varietats de cep característiques de la regió de Bordeus es compten, per als vins negres, el Cabernet franc, Cabernet sauvignon, Merlot o Malbec. El Monestrell també és originari de la regió de Bordeus
L'any 2016 es va inaugurar a Burdeus La Cité du Vin, un centre cultural dedicat al món del vi i a les seves expressions culturals, situat en un edifici obra dels arquitectes Anouk Legendre i Nicolas Desmazières 
L'acanalat (canelé) és un pastisset fet segons una fórmula d'origen medieval que es comercialitza com a producte típc de Bordeus
Com a llocs d’interès hi ha:
·         Centre històric i Port de la Lluna, inscrits a la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco l'any 2007. L'àrea inscrita inclou, entre altres monumentsː
·         La torre Pey Berland, i la catedral dedicada a sant Andreu.
·         La torre de l'església de Sant Miquel, de 114 metres d'alçada.
·         La porta Cailhau de les antigues muralles medievals de la ciutat i la torre del rellotge de l'antic ajuntament (coneguda com La Gran Campana)
·         La plaça de la Borsa, obra de l'arquitecte reial Ange-Jacques Gabriel realitzada entre 1730 i 1755, la font de les tres gràcies i el mirall d'aigua concebut per l'arquitecte i paisatgista Michel Corajoud (2006).
·         La plaça de la Comédie i el Gran Teatre, que data de la fi del segle XVIII.
·         L'esplanada Quinconces (considerada la plaça més gran de França) i el monument als Girondins.
·         Nombrosos "hôtels" particulars, com ara Hotel Rohan (esdevingut seu de l'Ajuntament), Hôtel Acquart, Hôtel Frugès o Hôtel Boyer-Fonfrède.
Altres llocs d'interèsː
·         Monument a Francisco de Goya, obra de Marià Benlliure, recordant l'estada del pintor a la ciutat els darrers anys de la seva vida, on va pintar La lletera de Bordeus
·         Sanna, escultura de Jaume Plensa que des del 2013 es troba a la plaça de la Comédie
·         Museus; Museu d'Aquitània (d'història de la ciutat i de la regió), Museu de Belles Arts i CAPC Museu d'Art Contemporani
·         La Cité du Vin, inaugurada l'any 2016
·         A la rodalia de Bordeus, dins de la comuna de Peçac de Bordèu, es troba la Ciutat Frugès, concebuda per Le Corbusier. És un dels projectes d'aquest arquitecte del segle XX inscrits per la Unesco a la llista de Patrimoni Mundial, l'any 2016.”

Estem de sort i trobem aparcament al centre, sense pagar. Anem tot xino-xano fins a l’església de Sant Miquel de Bordeus (https://fr.wikipedia.org/wiki/Basilique_Saint-Michel_de_Bordeaux). Defora hi ha un mercat de productes de segona mà i la majoria de gent és d’origen nord-africà. Aprofitem per fer un bon vi davant de la bella església i com que no tenim gaire temps, ja fem camí altra vegada. En parem de nou en un àrea de servei i aprofito per comprar un dolços típics de Bordeus (a part del vi): el “canelé”. Tal i com s’explica a viquipèdia,  (https://ca.wikipedia.org/wiki/Acanalat; https://fr.wikipedia.org/wiki/Canel%C3%A9 ): “L'acanalat (en occità, canelat) és un pastisset de la cuina occitana perfumat amb rom, mantega i vainilla. Té uns cinc centímetres d'alçada, però en l'actualitat també se'n fan de petits, anomenats "mini acanalats", que mesuren uns tres centímetres. L'exterior és una mica dur, com una mena de crosta elàstica, no cruixent. És originari de la ciutat de Bordeus, on es diu que ja es menjaven al segle XVIII, però el seu nom en francès, canelé, no apareix escrit fins que, el 1985, el "gremi" oficial de "acanalats de Bordeus" no s'inscriu oficialment com a organisme. Tampoc hi havia referències del seu nom en occità. El nom li ve de la forma del motllo, que presenta canals o lòbuls.” (continuarà)
(La imatge correspon a Dol de Bretanya)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís