Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 2; 8 de desembre de 2016): de Tolosa a Roz-sur-Couesnon (II)
Finalment caigué en mans franceses el 19
d'octubre d'1453, pocs mesos
després de la derrota anglesa a la Batalla de Castillon, donant per acabada la guerra dels cent anys, i s'aixequen el fort du Hâ i el
Château-Trompette per dominar la ciutat.
El Château-Trompette fou pres pels rebels
durant la Guerra de la Fronda en 1649, i és ampliat per Sébastien Le Prestre de Vauban en acabar el conflicte.
Durant el Renaixement sobresurt a Bordeus la
personalitat de Michel de Montaigne. La primera edició dels seus famosos Assaigs es va publicar a Bordeus (1580)
El segle
XVIII va ser l'època daurada de la ciutat, a causa
del comerç amb les Índies orientals. Els hotels dels
molls procedeixen d'aquest període, durant el qual la ciutat va canviar
completament la seva fesomia i es realitzaren grans obres com la Plaça de la
Borsa o el Gran Teatre.
A començaments del segle XIX Bordeus va
acollir nombrosos afrancesats espanyols que s'hi refugiaren, com Francisco de Goya o Leandro Fernández de Moratín
L'any 1822 es va construir el primer pont
sobre el riu Garona, l'anomenat Pont de Pedra
Durant la Primera Guerra Mundial el govern francès es va retirar a aquesta
ciutat el últims mesos de l'any 1914. Durant la Segona Guerra Mundial va ser
ocupada pels alemanys el 1941 i alliberada el 1944
Bordeus també va ser ciutat d'acollida per a
nombrosos exiliats republicans espanyols i catalans
La segona meitat del segle XX va estar molt
marcada per la llarga l'alcaldia de Jacques Chaban Delmas. durant la qual es va crear (1967) la
Comunitat Urbana de Bordeus, agrupant la ciutat amb els municipis de l'entorn.
La regió de Bordeus és llar dels més
prestigiosos productors de vi del món. Existeixen engir de 14.000 productors de
vi, 117.514 hectàrees de vinyers, 400 comerciants i un volum de negoci de
14.500 milions d'euros.
La classificació oficial dels vins de Bordeus
es va establir l'any 1855
Entre les varietats de cep característiques
de la regió de Bordeus es compten, per als vins negres, el Cabernet
franc, Cabernet sauvignon, Merlot o Malbec. El Monestrell també és originari de la regió de Bordeus
L'any 2016 es va inaugurar a Burdeus La
Cité du Vin, un centre cultural dedicat al món del vi i a les seves
expressions culturals, situat en un edifici obra dels arquitectes Anouk
Legendre i Nicolas Desmazières
L'acanalat (canelé) és un pastisset fet segons una fórmula d'origen medieval
que es comercialitza com a producte típc de Bordeus
Com a llocs d’interès hi ha:
·
Centre històric i Port
de la Lluna, inscrits a la
llista de Patrimoni Mundial de la Unesco l'any 2007. L'àrea inscrita inclou, entre altres
monumentsː
·
La torre Pey
Berland, i la catedral dedicada a sant Andreu.
·
La torre de
l'església de Sant Miquel, de 114 metres d'alçada.
·
La porta Cailhau
de les antigues muralles medievals de la ciutat i la torre del rellotge de
l'antic ajuntament (coneguda com La Gran Campana)
·
La plaça de la
Borsa, obra de l'arquitecte reial Ange-Jacques Gabriel realitzada entre 1730 i
1755, la font de les tres gràcies i el mirall d'aigua concebut per l'arquitecte
i paisatgista Michel Corajoud (2006).
·
La plaça de la
Comédie i el Gran Teatre, que data de la fi del segle XVIII.
·
L'esplanada
Quinconces (considerada la plaça més gran de França) i el monument als Girondins.
·
Nombrosos
"hôtels" particulars, com ara Hotel Rohan (esdevingut seu de
l'Ajuntament), Hôtel Acquart, Hôtel Frugès o Hôtel Boyer-Fonfrède.
Altres llocs d'interèsː
·
Monument a Francisco de Goya, obra de Marià Benlliure, recordant
l'estada del pintor a la ciutat els darrers anys de la seva vida, on va pintar La
lletera de Bordeus
·
Sanna, escultura de Jaume Plensa que des del 2013 es troba a la plaça de la
Comédie
·
Museus; Museu
d'Aquitània (d'història de la ciutat i de la regió), Museu de Belles Arts i CAPC Museu d'Art Contemporani
·
La Cité
du Vin, inaugurada l'any 2016
·
A la rodalia de
Bordeus, dins de la comuna de Peçac de Bordèu, es troba
la Ciutat
Frugès, concebuda per Le
Corbusier. És un dels
projectes d'aquest arquitecte del segle XX inscrits per la Unesco a la llista
de Patrimoni Mundial, l'any 2016.”
Estem
de sort i trobem aparcament al centre, sense pagar. Anem tot xino-xano fins a
l’església de Sant Miquel de Bordeus (https://fr.wikipedia.org/wiki/Basilique_Saint-Michel_de_Bordeaux).
Defora hi ha un mercat de productes de segona mà i la majoria de gent és
d’origen nord-africà. Aprofitem per fer un bon vi davant de la bella església i
com que no tenim gaire temps, ja fem camí altra vegada. En parem de nou en un
àrea de servei i aprofito per comprar un dolços típics de Bordeus (a part del
vi): el “canelé”. Tal i com s’explica a viquipèdia, (https://ca.wikipedia.org/wiki/Acanalat;
https://fr.wikipedia.org/wiki/Canel%C3%A9
): “L'acanalat (en occità, canelat)
és un pastisset de la cuina occitana perfumat amb rom, mantega i vainilla.
Té uns cinc centímetres d'alçada, però en l'actualitat també se'n fan de
petits, anomenats "mini acanalats", que mesuren uns tres centímetres.
L'exterior és una mica dur, com una mena de crosta elàstica, no cruixent. És
originari de la ciutat de Bordeus, on es diu que ja es
menjaven al segle XVIII, però el seu nom en francès, canelé,
no apareix escrit fins que, el 1985, el "gremi" oficial de "acanalats de
Bordeus" no s'inscriu oficialment com a organisme. Tampoc hi havia
referències del seu nom en occità. El nom li ve de la forma del motllo, que
presenta canals o lòbuls.”
(La imatge correspon a Dol de Bretanya)
Comentaris