Ruta per Euskal Herria, del 28 d’octubre a l’1 de novembre de 2016: dia 1, de Girona a Iruña (28 d’octubre de 2016) (II)

A la Pamplona medieval predomina l'autoritat del bisbe, en tant que el monarca té una cort itinerant, com és habitual en aquesta època. De fet, durant més de 300 anys, de finals del segle X a 1323, romandrà sota l'autoritat del bisbe. Mentrestant, el rei viu a compàs de les conjuntures militars i polítiques, i estableix el seu tall itinerant en altres poblacions del regne abans que a Pamplona, on encara que també té palau no es troba còmode, car la seva jurisdicció pot entrar en col·lisió amb l'episcopal.
La croada dels Pastors (1320) travessà els Pirineus i atacà les aljames de Jaca i Montclús.[3] Jaume el Just actuà i envià un destacament per protegir els jueus, i l'infant Alfonsmanà penjar quaranta dels atacants d'Osca i els atacants es dirigiren a Tudela i Pamplona, on els jueus plantaren cara i els rebutjaren.
La Pamplona medieval no és una, sinó tres. Aquí existeixen, de vegades amb prou feines, tres nuclis urbans diferenciats jurídicament i social. Cada u té les seves pròpies autoritats municipals, les seves ordenances i les seves muralles. El primitiu poblat vascó d'Iruña, després romanitzat, allotja els navarresos, els pobladors autòctons; és el barri de La Navarreria (en basc: Nafarreria, en castellà: Navarrería). Al Burgo de San Cernin -Sant Sadurní, en català- s'ha establert l'influent grup de francs, burgesos, comerciants, en bona part procedents de França d'on han portat la seva llengua i les seves devocions -San Cernin es venera a Tolosa de Llenguadoc. La Població de Sant Nicolàsconstitueix el tercer nucli urbà de Pamplona, amb una societat més heterogènia en la seva procedència i condició social, que actuarà com a ferment de la futura Pamplona.
La divisió en barris o burgos es mantindrà al llarg dels segles XIII i XIV, amb la seva seqüela de conflictes i violència que frena el desenvolupament de la ciutat. La tensió assoleix la major intensitat el 1276, quan a la calor de la crisi política suscitada per l'arribada d'una dinastia estrangera al tron navarrès, els Capets, reis de França, les tropes franceses assalten el barri de la Navarreria, maten els seus habitants i arrasen les propietats. El bisbe, que ha patit amb especial virulència el saqueig, perd la seva tradicional hegemonia sobre la ciutat, que passarà definitivament sota control del monarca.
L'arribada de la casa d'Evreux al tron de Navarra el 1328 obre una època de consolidació política i de desenvolupament econòmic i cultural. Carles III el Noble posa fi a la secular divisió dels tres barris pamplonesos el 1423 en decretar la seva unió sota una sola autoritat municipal i sota el mateix escut heràldic. A la fi, la ciutat supera els seus enfrontaments fratricides i inicia un període de desenvolupament, testimoni del qual és el conjunt arquitectònic de la catedral gòtica, en el qual destaquen el magnífic claustre i el superb sepulcre, esculpit per artistes borgonyons, en el qual reposen Carles III el Noble i la seva esposa Leonor de Castella.
La crisi política que sacseja Navarra durant el segle XV, condensada en la guerra civil que acarnissadament mantenen agramontesos i beaumontesos, incideix directament a la capital del regne. Aquesta conjuntura d'extrema debilitat i de caos social és aprofitada pel Regne de Castella per envair Navarra i assetjar la capital. En retre's Pamplona el 1512 es rendeix el regne; i els seus reis -Joan d'Albret i Caterina de Foix- s'han de refugiar en les seves terres de l'altre costat dels Pirineus, en territori francès, on sospiraran i conspiraran per una restauració que no arribarà. Ho van intentar més d'una vegada, l'última el 1521, quan van posar cèrcol a Pamplona. Aquí, al servei del virrei castellà, combatia Ignasi de Loiola, que resultarà ferit al lloc on avui s'aixeca una capella en el seu honor, a prop del palau de Navarra. A partir d'aquest revés, el noble guipuscoà canviarà la seva vida, deixarà les armes i crearà un exèrcit espiritual, la companyia de Jesús. Immediatament se li unirà Francesc Xavier, un noble navarrès, estudiant a la Universitat de París, la família del qual, paradoxalment, havia militat al costat dels reis navarresos a l'exili i, per tant, contra la facció en la qual havia lluitat Ignasi de Loiola.
Després de la conquesta de Castella, la capital del regne adquireix un nou valor estratègic com a plaça fortificada davant la permanent amenaça d'invasió del monarca francès, el llavors enemic pertinaç de la corona castellana. Importants obres de fortificació se succeiran al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII per tal de convertir la ciutat en un bastió infranquejable davant el temut atac de l'altre costat de la frontera pirenaica.

Però Pamplona no s'esgotarà en aquesta funció militar i desenvoluparà la seva vocació de capitalitat política i espiritual. Aquí es congregaran les institucions polítiques, entre les quals ocuparà el primer lloc el virrei, que havia substituït els monarques autòctons, i al costat del qual actuen el Consell de Navarra, suprema instància judicial del regne; la Cambra de Comptos, que exerceix de tribunal de comptes; i la Diputació del Regne, amb funcions executives emanades de les Corts de Navarra. Les corts es reuniran amb freqüència a la capital del regne al llarg de la seva existència dilatada, que se'n prolongarà fins a 1828. (continuarà)
(La fotografia correspon a un dels parcs de Pamplona)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís